de l'Institut d'Estudis Catalans. Va ser presidenta de la Societat Catalana de Geografia. Ha publicat més d'un centenar de títols, entre articles i llibres, sobre temes de geografia i gènere, geografia rural, geografia social/cultural i història del pensament geogràfic." De Joan Nogué, que "és catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona i director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya. És especialista en pensament geogràfic i territorial i en estudis de paisatge." Per últim, de Perla Zusman, que "és investigadora del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET) d'Argentina. És també professora a la Universidad Nacional de Córdoba i a la Universidad de Quilmes. Ha treballat fonamentalment en història del pensament geogràfic, geografia històrica i geografia cultural." A les últimes pàgines del volum també es troben unes "Notes sobre els autors", que amplien les dades sobre aquests tres editors, al temps que fan referència als altres autors, sobre alguns dels quals ens detindrem posteriorment.

Al voltant del títol del llibre

Com molt sovint es diu en el llibre, la hipòtesi (a demostrar o rebatre) que el sustenta en bona part, ha de veure's en el mateix títol. Perquè el llibre no vol parlar simplement de l'Àfrica, o de com s'ha vist l'Àfrica pels viatgers occidentals d'una determinada època, sinó que molt precisament vol parlar de la mirada sostinguda sobre aquest continent pels catalans que, havent anat en el període assenyalat al subtítol, han deixat les seves impressions degudament escrites. I, tot registrant aquesta mirada, es pregunta si és diferent d'altres mirades occidentals i –especialment- de la mirada dels viatgers espanyols, no catalans.

Hi ha també un subtítol que, a més de precisar molt bé un període determinat d'anàlisi, marca una de les apostes inequívoques del llibre: "Viatgers i viatgeres dels segles XIX i XX (1859-1936)". Efectivament, aquest doblatge de la paraula, per marcar les diferencies de sexe, "viatgers - viatgeres", és clau. Perquè, de la mateixa manera que el llibre es pregunta si existeix aquella mirada diferenciada catalana, en un segon estadi també es pot apreciar una segona pregunta com a motor de la investigació: es pot parlar d'una mirada sobre l'Àfrica diferenciada, quan és una dona qui escriu?

Totes dues preguntes parteixen d'una visió de les coses molt dels últims temps, la simplicitat de la qual, això no obstant, fa que el llibre arribi a conclusions no massa categòriques tant en l'una com en l'altra. Molt planerament, es pregunten els editors del llibre: Si Catalunya i les dones són, o almenys és evident que ho eren durant el període analitzat, un país i un sexe clarament oprimits, no s'hauria de traduir això en una mirada cap a unes regions (i les dones d'aquestes regions) clarament oprimides, d'una manera especial?

Viatges catalans a l'Àfrica: entre el nacionalisme i el colonialisme. Postcolonialisme, feminisme i llibres de viatges

Aquests són els títols dels dos primers capítols del llibre, que constitueixen una introducció als seus continguts i un apropament teòric als relats de viatges.

La introducció ens explica l'extensiu buidatge fet pels autors en diversos arxius i biblioteques per arribar a les conclusions que permeten confirmar o almenys respondre les preguntes plantejades. Un buidatge