Institucions i pràctiques

Aquesta constitueix la segona part del llibre.

José Luis Villanova (segons les notes finals del llibre, professor de Geografia Humana a la Universitat de Girona, on es va doctorar el 2003; posseïdor també d'un màster en Geografia Humana per la Universitat Autònoma de Barcelona –1997-; escriptor de diferents textos sobre la pràctica colonial espanyola al Marroc) parla, en una documentada exposició, sobre les diferents societats geogràfiques de l'època i la seva relació amb el tema del llibre, al temps que aporta informació, per exemple, sobre el curiós i no gaire conegut origen de la presència espanyola a Rio Muni. Ell mateix, en un altre capítol, s'apropa a les possibles vinculacions de l'excursionisme català amb les visites a l'Àfrica. Les conferències que, acompanyades amb fotografies i films, tractaven del continent africà, van anar acostant-lo a una nova forma de turisme.

Miquel Vilaró (segons les mateixes notes, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com professor associat a la Universitat Pompeu Fabra, amb treballs de geografia regional sobre Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia Oriental), per la seva part, se centra en uns viatgers –si és que se'ls pot dir així- molt especials: els missioners. Amb un llenguatge i expressions amb un cert to festiu, que no deixa de ser sorprenent en un llibre de geografia ("Com que no hi havia ni salut ni pessetes, la resta eren punyetes...", o "sota el principi de ‘qui paga mana'...", per exemple), va desgranant, amb una mirada que no oculta la seva tendència contrària envers molt del que explica, les activitats dels missioners catalans a l'Àfrica, centrant-se bàsicament en el cas dels claretians, dels quals repassa tot el recorregut des de les seves inicials sotanes negres a les tradicionals sotanes o túniques

blanques que ara ja tenim indissolublement associades a la imatge dels missioners. Una de les aportacions del text, pel replantejament de determinades idees que provoca, es troba en la descripció de les negociacions que els missioners portaven a terme amb el govern per tal que es produís la seva anada a les missions en les millors condicions possibles. Unes fotografies molt interessants sobre activitats dels missioners, o simplement d'ells en aquells paratges, amb les seves túniques i llarguíssimes barbes, complementen el text.

Per últim, i per tancar aquesta part del llibre, Lluís Riudor (professor de Geografia Humana de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, amb articles publicats a diverses revistes geogràfiques internacionals) aporta un deliciós article: Entre la curiositat i el plaer: del viatger al turista o la mutació d'una espècie. És, potser, l'escrit que menys s'adapta a l'especificitat del llibre, perquè el seu contingut no es veu en realitat retallat ni pels seus límits temporals ni geogràfics. Però constitueix una peça molt valuosa d'aproximació a aquest fenomen que ha capgirat per complet la relació dels homes amb els "altres" espais: el turisme.

Lluís Riudor, amb un llenguatge molt clar, va donant les claus de l'evolució que històricament ha sofert la pràctica dels qui s'acostaven a d'altres terres, primer per ofici, aventura o esperit artístic, per, a poc a poc, convertint tot viatge en un acte plenament o parcialment turístic. Assenyala la influència que l'expedició de Napoleó a Egipte va tenir en l'atracció d'Occident pels viatges a Orient i, en últim terme, en que la nostra parella sortís a la portada d'aquest llibre. I d'altres "catalitzadors" i impulsors del que esdevindrà el turisme: la gran revolució soferta als mitjans de transport gràcies a l'aplicació del vapor, el Sr. Thomas Cook i les totpoderoses agències de turisme, la balnearioteràpia...