En segon lloc, s'ha destacat la importància de dues figures, que han depassat el camp específic de la urbanística i han esdevingut referents en el món de l'arquitectura i l'ecologia: Josep Lluís Sert, impulsor i protagonista del Moviment Modern, i Ramon Margalef, introductor de l'anàlisi sistèmica i la informació en l'estudi dels sistemes ecològics.

En tercer lloc, la controvèrsia sobre la figura de Cebrià de Montoliu, que més enllà del seu valor planteja diversos interrogants sobre un període, el debat post-Cerdà, a cavall entre dos moviments culturals – modernisme i noucentisme – i la qüestió de la gran ciutat.

Finalment, en quart lloc, s'han de valorar la capacitat i l'interès d'un país per estar al dia

en qüestions que es debatien a escala internacional: la qualitat tècnica dels projectes de sanejament de Garcia i Fària; les coincidències en el debat sobre l'organització (divisió) territorial de la societat industrial; l'avantguardisme del Pla d'Obres Públiques de la Generalitat republicana; la importància de la reflexió professional i universitària en períodes grisos per poder afrontar el demà; la consideració del medi en el debat urbanístic, o el valor exemplar de certs treballs com a punt de partida per a la renovació del planejament urbanístic en democràcia. Deu anys després de la celebració d'aquell Seminari, s'han confirmat aquelles consideracions i l'interès del debat que es proposava, certificant el bon treball del Comitè Acadèmic i el valor de les reflexions presentades pels ponents" [32-33].

[Pau Alegre, en base a un enfilall de retalls de la introducció, pp. 9-34, de Ricard Pié]