Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Ricard Pié (a cura de): Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de la ordenació del territori, des de Cerdà als nostres dies. Barcelona: Societat Catalana d’Ordenació del Territori, 2007; 405 pp. ISBN 978-84-7283-928-1.   Notícia de P. Alegre i R. Pié : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5  ·  6  ·  7 
 

És el parer de Ricard Pié que "Pilar Riera va voler ser extremadament rigorosa en el judici sobre el Projecte de divisió territorial de Catalunya, situant-lo en el seu context i acceptant que per les circumstancies polítiques del moment no va poder confrontar-se amb altres treballs internacionals que perseguien els mateixos objectius, motiu pel qual el seu reconeixement ha estat més polític que disciplinari." [21] És així, perquè l'autora de la ponència sobre La divisió territorial de Catalunya: l'organització del territori [111-153] assumia, al capdavall, que no se sap si els treballs de la Ponència eren coneguts en els fòrums acadèmics del moment, però és evident que hi ha una coincidència molt remarcable. Tanmateix, tot i que la influencia del Projecte es pot considerar menor i circumscrita a alguns cercles acadèmics (Soler i Riber, Casas Torres), aquí jugarà un paper polític important com una de les reivindicacions dels moviments antifranquistes i com un punt de partida, ja en democràcia, per a una organització administrativa més eficaç del territori català.

Emili Donato admetia la gran influencia de Le Corbusier en les idees i propostes del grup de joves arquitectes catalans que fundà el GATCPAC, però reclamava per a ells un reconeixement d'originalitat que fins ara els ha estat negat pel que fa a algunes de les qüestions debatudes entorn a la Ciutat Funcional. Així, en exposar el llevat de El GATCPAC: la Ciutat Funcional [155-189],

 

reivindicava l'aportació del grup en relació amb dos projectes emblemàtics: el Pla Macià i la Ciutat Obrera de Repòs i Vacances (CORV). El primer, tal com apuntava Donato, és un manifest que tradueix esquemàticament les idees de Le Corbusier a la ciutat de Barcelona; unes propostes que poc després el grup contradirà amb un altre document, el Pla de Sanejament del Districte V; el segon és un projecte molt més sòlid, que s'inicia el 1931 i acaba amb el propi grup l'any 1937.

Molt resumidament, la CORV fou deutora de les propostes que pocs anys abans havia fet Rubió i Tudurí per a la Gran Barcelona, ja insinuades abans per Oriol Bohigas, i, a escala internacional, del Parc de Cultura i Repòs de M. Kirov, redactat a Moscou el 1929, o la Ciutat Verda, proposada per M. Ginzburg i Barsh el 1930. Tanmateix, el punt de partida respecte a aquests projectes és oposat. Davant de les seves teories desurbanistes, la CORV es proposa com una peça més de la Ciutat Funcional. Un projecte els principis del qual es recullen en les conclusions del IV CIAM, en l'apartat sobre "les zones de Salut Pública". Per a Donato, i en paraules del curador Ricard Pié, "l'aportació del grup del GATCPAC serà pionera – pel que fa a la reflexió sobre l'oci i el temps lliure en el manifest de la Ciutat Funcional – i la figura de l'arquitecte Josep Lluís Sert serà remarcable, tant pel seu paper l'organització dels CIAM com per la seva obra personal posterior". [24]

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
6 de juny de 2008
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat