 |
| Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
| Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
| Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
| Ricard Pié (a cura de): Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de la ordenació del territori, des de Cerdà als nostres dies. Barcelona: Societat Catalana d’Ordenació del Territori, 2007; 405 pp. ISBN 978-84-7283-928-1. | Notícia de P. Alegre i R. Pié : pàg. 1 · 2 · 3 · 4 · 5 · 6 · 7 |
|
Albert Vilalta va situar el projecte de sanejament de Pere Garcia i Fària com el punt final del projecte de Cerdà. En la seva exposició, Pere Garcia i Fària: sanejament i construcció de la ciutat [53-91], Vilalta entén que ambdós tècnics pensaven que el projecte de la ciutat moderna passava pel projecte de les seves infraestructures. En altres paraules, no hi ha ciutat sense serveis. El sanejament és el servei més característic del procés urbanitzador. Els carrers no són espais públics únicament per accedir a unes cases autosuficients que hi donen front, sinó que són portadors dels serveis sanitaris – aigua o clavegueram – i espais per a la relació social. És aquí on rau la transcendència i l'interès d'aquest projecte, així com en el fet d'esdevenir el punt de partida de totes les obres de sanejament de Barcelona. A partir d'aleshores, totes les obres posteriors s'avaluaran en relació a aquest pla; en alguns casos, per discutir-lo per excessiu i, en d'altres, com l'única!' fórmula per resoldre les necessitats més urgents. En aquest context, cal no oblidar que el "Pla Vilalta" de 1975 encara el recuperava per a ampliar-lo a l'escala d'una Barcelona que estava en plena expansió. Vilalta resumeix l'aportació de Cerdà i Garcia i Fària afirmant que el primer va planificar la ciutat en tota l'extensió de la paraula i el segon en va detallar la seva construcció. En la ponència titulada La Societat Cívica Ciutat Jardí: el territori com a problema [93- |
109], Oriol Bohigas feia una lectura molt crítica de la importància de Cebrià de Montoliu i de la Societat Cívica Ciutat Jardí, oposada a la que faria Christiane Crasemann Collins en el primer postfaci d'aquest mateix llibre: "Cebrià de Montoliu (1873-1923): interpreter of modern urbanism" [373-388]. Com és sabut, a principis del segle XX fins a la Guerra Europea, a Catalunya conviuen dos moviments culturals contradictoris, el modernisme i el noucentisme, els quals es manifestaren en tots els rams de la creativitat humana sense oblidar l'arquitectura i la urbanística. Dos moviments a través dels quals transiten, a parer de Bohigas, alguns personatges eclèctics i molt més decisius que Cebrià de Montoliu, com Puig i Cadafalch. Tot i les diferencies que hi ha entre un i altre moviment, tots dos coincideixen en una oposició frontal al Pla Cerdà. Precisament, el moviment entorn a la Ciutat Jardí té en comú amb els dos moviments anteriors el seu posicionament anti-urbà, anti-Cerdà per a aquells, i de síntesi entre el camp i la ciutat en el moviment de la Civitas Ciutat Jardí. Si bé Oriol Bohigas considerava que l'aportació de la Societat Cívica Ciutat Jardí no és significativa des del punt de vista disciplinari reivindicava, en canvi, per al moviment encapçalat per Cebrià de Montoliu una aportació de gran dimensió territorial que ha estat fonamental per a la ciutat de Barcelona a través de l'obra de l'arquitecte Rubió Tudurí: la protecció de la serra de Collserola i del Delta del Llobregat. |
|
 |
| l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
| Pàgina publicada el 6 de juny de 2008 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés. |
 |
 |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |