Nota preliminar [7-8]

Fins ara, el resultat de la política seguida pels governs i pels grossos grups de negocis ha estat l'increment de les diferencies "regionals", en el conjunt de l'estat, i en el desenvolupament desigual de les comarques catalanes. Aquestes diferències i desigualtats continuen incrementant-se a causa del procés de concentració capitalista: concentració d'inversions, d'empreses, de mà d'obra, i reducció d'espai "útil".

Cada vegada és més esclatant la contradicció entre les parts del territori "útil" per la gran indústria i per la terciarització de la societat, i les àrees abandonades pels grups que dominen la marxa de l'economia; cada vegada són més esclatants les discòrdies entre les àrees superpoblades, on es polaritzen les activitats econòmiques, i les àrees sotmeses a un procés creixent de desertització; cada vegada, doncs, és més evident l'oposició entre l'interès general de la població i els interessos de les forces dominants.

I, en arribar a aquest punt, el poder descobreix la necessitat d'ordenar l'espai i

parla, d'una manera incessant, de la "regionalització".

La present obra té el seu origen en la tesi de doctorat presentada el mes de juliol del 1976 a la facultat de geografia i historia de la Universitat de Barcelona, i és el resultat d'una llarga meditació sobre els motius que han provocat les discordances abans assenyalades; sobre la formà que ha revestit a Catalunya l'explotació de l'espai; sobre la situació actual dels problemes de l'ordenament territorial; sobre les possibilitats existents de resoldre els problemes plantejats. En aquests mots liminars s'ha de fer constar amb satisfacció que, durant el plantejament de l'obra, la discussió dels seus apartats, i la redacció dels seus capítols, s'ha comptat amb l'ajuda donada per diverses persones, a qui cal fer un públic acte de reconeixement, i d'entre les quals, especialment, se cita Joan Vilà-Valentí, que fou el director de la tesi, Pau Vila, infatigable obrint nous horitzons, Lluís Solé i Sabarís, la paraula i la presència del qual, en molts moments, esperonà la tasca, i Maria Jesús Marquès, sense l'actuació de la qual aquesta obra no hauria assolit ni el seu contingut ni la seva forma actuals.