Però, tal com ensenya Antonio Gramsci, en un estat no hi ha només divisions de classe, sinó també divisions territorials, i aquestes, moltes vegades, són seu de veritables nacionalitats.

Quina és la situació actual, en el moment en què sembla que comencen a remoure's els fonaments de manta veritat imposada'? Quin és el tipus de relació entre els diferents sectors de Catalunya? Quin és l'interès i la missió de Catalunya en l'etapa que s'anuncia del desenvolupament total, material i cultural dels països peninsulars? Quin serà el paper que podrà jugar Barcelona en tot aquest capgirament? Com pot el pensament geogràfic ajudar a veure-hi més clar en tota aquesta situació?

Hom pot concloure, doncs, que una meditació sobre aquests interrogants no solament és necessària, sinó que ha esdevingut ja urgent.

Aquesta obra vol integrar-se en la gran interrogació actual, vol considerar-se part d'una nova anàlisi de les estructures internes de Catalunya.

Perquè l'autor creu que la nació, només en tenir consciència d'ella mateixa, pot assolir la plenitud de la seva personalitat.

De les conclusions... :
f) Barcelona i l'espai [308-310]

19. Cada vegada la ciutat va essent menys industrial, perquè els establiments fabrils n'emigren cercant millors condicions. Cada vegada la ciutat va esdevenint més un centre terciari, un complex de serveis de tota classe, a través dels quals la ciutat exerceix el seu domini.

Per això és necessària la urbanització de tot Catalunya i, dintre d'aquest procés, és necessari procedir a la creació de nous centres funcionals que facin inútils les ciutats clàssiques i evitin, també, la macrocefàlia comarcal. També, però, mentre no s'arribi a aquesta urbanització total, cal salvaguardar l'autonomia de les ciutats petites, única manera d'evitar el gegantisme de l'àrea barcelonina i el seu centralisme polític, econòmic i humà.