Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Lluís Casassas: Barcelona i l'espai català. Barcelona: Curial, 1977 (Biblioteca de Cultura Catalana, 30); 324 pp. ISBN 84-7256-136-4. | Introducció i de les Conclusions pàg. 1 · 2 · 3 · 4 · 5 |
L'esclatament de la ciutat tradicional està inclòs dintre del procés ininterromput de transformació de les formes urbanes. De fet, el canvi que avui es va realitzant en les estructures urbanes és més un canvi qualitatiu que un mer canvi quantitatiu. 20. Ningú no discuteix, ni pot discutir, el paper dirigent de Barcelona, paper que no ha estat assolit per atzar o per do graciós, sinó per un llarg procés històric del poble català. Barcelona fou filla de les necessitats dels habitants de Catalunya (necessitats de relació, d'exportació, de defensa, de cultura), però ben aviat fou Barcelona qui contribuí a crear el territori català i a donar-li unitat. Ningú no pot discutir el paper dirigent a Barcelona, sempre que aquesta segueixi una direcció conjunta encaminada a l'assoliment del bé comú i a fer més viva la consciència col·lectiva. Per tant, no és el centralisme o paper dirigent barceloní, el que cal combatre (*), sinó l'existència i l'abús d'un poder hegemònic exercit per les classes urbanes dominants. És un poder dimanant de raons socials i, per tant, contingents, i sobreposat a la realitat autèntica de Catalunya. S'ha de tenir en compte, tal com ha dit, fa poc, Pierre Vilar (**), que "el grup és alhora realitat objectiva i realitat subjectiva; no hi ha |
grup per si si abans no hi ha grup en si; però el grup no existeix històricament si no se sent i no es pensa". Ésser el motor d'aquest pensament col·lectiu, d'aquesta meditació històrica ha d'ésser el paper o funció de la ciutat de Barcelona. 21. La política territorial que s'ha de seguir en el cas de Catalunya no depèn només de la qüestió de Barcelona, com moltes vegades hom ha tingut tendència a pensar enlluernats per la gegantina presència de la ciutat, sinó també de la imatge que es tingui de la Catalunya del futur. Per això és urgent la coneixença autèntica de Catalunya en tots els seus aspectes econòmics, físics i culturals. Només aquest coneixement permetrà una visió clara del futur. Unes visions geogràfiques de Catalunya actualitzades i arrelades a la realitat viva són, des d'ara, indispensables. (*) És en aquest sentit que s'aclareix el que s'anunciava abans quan es deia : "No hi ha un centralisme barceloní. Hi ha el domini de les classes dirigents, exercit, moltes vegades, des de Barcelona." (**) Vilar, P.: “Estat, nació, classes socials: reflexions per a l’encontre de Perpinyà.” Primer Encontre de Ciències humanes í socials (Perpinyà, març de 1976). |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 8 d'agost de 2007 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |