22. No és acceptable una regionalització tècnica exògena. Si s'assaja una solució interprovincial com a substitutiu d'un enfocament nacional, es corre el risc de desconèixer la realitat que és fruit de tot un procés històric.

L'espai català és una creació catalana i, per tant, la seva organització interna ha de tornar a ésser funció dels mateixos catalans.

Aquests han de poder establir el seu propi mode de vida nacional que, esborrant les implicacions polítiques que deriven del mateix sentit etimològic de la paraula província, també els permeti determinar lliurement el tipus de relació amb els altres pobles d'Espanya i de col·laboració en llur desenvolupament.

23. L'home és el creador de l'espai. Massa sovint n'ha estat la seva víctima.

Ordenar el territori, planificar l'economia, endegar la vida col·lectiva vers predeterminats horitzons no és un mer exercici teòric que es pugui abandonar a mans, encara que ben intencionades, de tècnics.

L'home ha d'ésser l'objectiu central de la planificació.

Per damunt de tot, en redactar aquesta obra, s'ha pogut constatar la complexitat del problema tractat i les múltiples facetes que el tema ofereix. Hom és plenament conscient de no haver fet altra cosa sinó aportar alguns nous elements a la discussió oberta, i per això, doncs, no s'ha pretès la redacció d'unes proposicions concloents.

El debat no s'ha clos. Al contrari, tot just va reprenent-se amb més força i, tal com demostren els esdeveniments dels darrers mesos, està abraçant, cada vegada més, amplies capes i grans sectors de la població catalana. Per això es voldrien tancar aquestes pàgines amb una promesa de continuïtat en l'esforç investigador i d'inserció en la tasca comuna, ja que –és ben cert– en el camp de l'ordenament de l'espai català, com en tot el que ateny als actes humans, cal restat amatent als canvis que es produeixen, ja que la realitat hi és canviant i complexa com la vida mateixa.