Pòrtic [9-10]

Les darreres anàlisis de l'estructura interna de Catalunya ja són antigues.

Durant els darrers trenta anys les transformacions experimentades per la societat catalana han estat importants, començant per la mateixa composició de la població per edats, per procedència, per professions, per residència.

Han variat les relacions camp-ciutat, i s'han engrandit les àrees habitades, desertitzant-se, gairebé, grans sectors rurals muntanyencs.

L'estructura viària s'ha modificat. Els mitjans tècnics han afavorit un augment de la velocitat, tant en el transport de mercaderies com en el desplaçament de les persones.

Han aparegut nous tipus d'indústries, de serveis i, fins i tot, noves formes d'explotació agrària i ramadera.

Són diferents els factors de localització industrial i humana. L'activitat del crèdit, de la banca, de les assegurances, ha adquirit una

nova importància, havent experimentat un gran canvi qualitatiu, adquirint un nou segell. Al mateix temps, el canvi del sentit de l'estalvi ha orientat aquest vers noves formes d'inversió.

S'ha arribat a un fenomen de macrocefàlia que sembla que continua i que no s'ha d'aturar mai. Una macrocefàlia que no es refereix, només, al pes de Barcelona dins el conjunt nacional de Catalunya, sinó que, fins i tot, és evident a l'interior de cada comarca donant, en conseqüència, un altre valor a tot el conjunt de les relacions humanes.

En aquest temps, les relacions entre les classes socials han adquirit un nou aspecte, i hom constata que nous grups volen irrompre a la vida col·lectiva de Catalunya.

Durant els darrers trenta anys les forces polítiques dominants han impedit el funcionament normal de les institucions particulars de Catalunya, i aquesta, sense els seus canals propis d'expressió, ha corregut el perill de despersonalitzar-se. Algú ha volgut arribar a creure que Catalunya ja és, només, un territori on les classes socials es disputen l'hegemonia.