gens falaguer. Sense entrar en detalls d’enginyeria ambiental, facilita les dades més significatives de la degradació. I per altra banda, Salvà s’esplaia a bastament sobre les activitats pesqueres basades en ports i portitxols de la mar catalana. És una síntesi prou reeixida tant per l’ordenament, des de l’estat de la fauna fins a la comercialització del peix, sense oblidar la descripció de les arts de pesca, com per l’estructura de l’anàlisi amb aquelles taules de doble entrada, que no hi són, però en les quals de ben segur Salvà ha sintetitzat un gavadal de números sobre captures, tonatges de barques, edat dels pescadors, etc. De tot plegat, en resulta un capítol de geografia física amarat d’anàlisi regional. La distribució geogràfica d’aquest recurs i activitat, però, és totalment referit a cadascuna de les unitats polítiques que el constitueixen: Catalunya, Catalunya Nord, València i Balears.

El professor Joan Becat es lamenta d’aquest encaixonament provincialista en el postfaci del volum i enalteix, en canvi, els capítols menys recolzats en els marcs ‘regionals’ pel que fa al detall de les localitzacions dels temes d’estudi respectius. Aquest és el cas del capítol dedicat a les costes [pp. 161-212] l’autoria del qual s’acredita a Eulàlia Sanjaume i Saumell. L’esquema del capítol ve a ser semblant a l’apuntat en el cas de l’estudi del clima. D’antuvi efectua un bon repàs dels factors que incideixen en el modelat de les costes des de terra endins cap a mar enfora: l’estructura física de les terres emergides i l’acció del dinamisme de la mar. El pastor i la sirena. En segon lloc, i en base a l’anàlisi dels factors, i no només “a partir de les informacions de l’Instituto Geográfico Nacional” com diu el peu de mapa de la pàgina 178 (Les costes, a escala 1:5M), Sanjaume classifica les costes dels Països Catalans en set tipus diferents. Val a dir que a diferència del que remarcàvem de la classificació de climes, en aquest cas el factor humà és descartat del tot.