Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Carles Carreras (dir.): Geografia General dels Països Catalans, I : el clima i el relleu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992; 393 pp. Prefaci de Carles Carreras. Juan Romero i Pere Salvà; presentació de Carles Carreras; postfaci de Joan Becat. ISBN 84-7739-420-2. |
Ressenya
de P. Alegre
: pàg. 1 · 2 · 3 · 4 · 5 · 6 · 7 |
Els dos primers volums de la Geografia General dels Països Catalans són dedicats a la geografia física. En la presentació del que ara ens ocupa, el professor Carles Carreras, director de l’obra completa, remarca que “és l’ús i la percepció que l’home fa del seu medi el criteri organitzador del llibre i que ha dut els autors a fer un esforç d’integració” [XXV]. La promesa d’un esforç, doncs, per a endolcir, en el possible, les manifestacions més tibades d’anàlisi del territori, les quals podrien allunyar, o ensopir, la lectura del lector mitjà. Aquest esforç ja es manifesta clarament en la redacció del primer gran apartat del volum: un estudi de climatologia regional de la mà de Javier Martín [1-110] junt amb col•laboradors puntuals. No és pas gens fàcil de fer empassar el llistat de factors i elements dels climes al lector mitjà. Només per relatar els factors climàtics, posem per cas, ja cal abocar una bona dosi de vulgarització. I se’n surt prou bé. Un exemple pot ser la descripció de la circulació atmosfèrica, en general i en particular, de l’àmbit d’estudi, un topant crucial per a justificar qualsevol explicació climàtica. La intercalació de paràgrafs clau que resumeixen l’anàlisi prèvia és una eina magnífica per a retenir l’interès del lector. |
Potser, fins i tot, hauria estat bo haver encaixat, o bé remarcat tipogràficament, aquests fragments més significatius. Un altre exemple pot ser l’explicació de les llevantades, comunes a tota la mediterrània catalana i llenguadociana, que afegides a les tempestes convectives tardorals enterboleixen la consideració i percepció que fan propis i estranys en considerar ‘el temps’ de les nostres terres com a eminentment ‘bo’. La distribució geogràfica de pluges i temperatures ocupa un bon plec de pàgines de comentari de mapes específics. “Els màxims de pluviositat es localitzen, sense excepció, on el relleu s’erigeix en un obstacle orogràfic notable”. [26] A les pàgines 40-46, gairebé a manera de falca dintre del text principal, es comenten les causes meteorològiques de diversos episodis de grans xàfecs i inundacions notables per les pèrdues materials i humanes que varen provocar. Ho va escriure amb Alejandro Pérez i Miquel Grimalt. No hi trobem, en canvi, indicacions sobre la temeritat dels humans en construir dintre les lleres del riu. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 30 de juny de 2003 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |