La variabilitat de les temperatures no té l’impacte social de la irregularitat de les precipitacions. “El nombre de dies de glaçada té, de totes maneres, una gran importància climàtica i, específicament, agroclimàtica (...) Les glaçades constitueixen, com és sabut, un dels fenòmens més temuts pels pagesos de les àrees horto-fructícoles, atesa la incidència tan negativa que las seva aparició pot comportar sobre les collites, en especial si és tardana”. [59] En referir-se a les onades de fred, glaçades d’advecció, de febrer de 1956 i gener de 1985, es permet presentar l’única frase irònica del capítol: “per descomptat, ambdues onades de fred van danyar irreparablement moltes plantes i arbres i, en el segon cas, van posar en entredit la potència elèctrica contractada pels consumidors davant les companyies elèctriques, a causa dels nombrosos talls en el subministrament” [61]

En descriure l’àmbit de batuda de la tramuntana, Agustí Jansà posa indirectament l’accent en la perspectiva escalar tantes vegades adduïda en el capítol “vist així, no és la serra de Tramuntana –com deia el poeta Joan Alcover--, sinó els Pirineus els que protegeixen de la tramuntana la major part de Mallorca”. [69] En una altra aportació puntual, Miquel Grimalt m’ha aclarit la formació i la permanència diürna d’aquell núvol a manera de barret plantat al bell mig de l’illa de Mallorca durant els mesos d’estiu com a resultat de l’acció de les brises.

Bona aportació el quadre de recopilació de noms populars dels vents a Catalunya. Per què no de la resta dels Països Catalans? Fa un grapat d’anys, Manuel Sanchís Guarner sistematitzà la denominació i evocació dels més coneguts en Els vents segons la cultura popular (Barcelona: Barcino, 1952). No oblidava pas aquell vent de ponent, “el vent estrany” d'alguns gironins, “el vent de la gana” de tots els bagencs.