l'avarada de la nau de l'anàlisi en les conclusions d'una nova Itaca. Però, la gambada des de l'element líquid al sòlid, del quantitatiu al qualitatiu, és d'una llargària infinita. I això no té res a veure amb el pastor i la sirena. Hores d'ara encara m'astora el deix d'enginyeria de càlcul d'estructures que sustenta aquell pas.

La presència d'axiomes del món físic i categories morals en el títol de la ponència que versa sobre l'articulació territorial del segle XVIII: entre la inèrcia i la Raó (pp. 94-118) i dictada per Jesús Burgueño i Rivero fa pensar en el deix de càlcul d'estructures suara esmentat. Però Burgueño liquida ràpidament (i assenyadament) l'estudi aritmètic de la xarxa urbana per abocar-se en el tema de les divisions territorials. Traspua feina d'arxiu, pura i dura, en una ruta d'estudi que esperem arribi a bon port. Burgueño repassa la divisió corregimental establerta pel Decret de Nova Planta (1716) i les actuacions en la divisió del territori durant el regnat de Carles III. Així mateix descriu l'organització territorial de l'esglèsia com a contribució per a explicar-nos la divisió de l'administració municipal liberal malgrat que no en sigui, ni de bon tros, un calc directe. La ponència es tanca amb una notícia sobre la xarxa de distribució de missatges a finals del XVIII.

La ponència de Josep Oliveras i Samitier ll9 sobre el desequilibri territorial de Catalunya en el segle XIX és un abrégé d'un treball anterior de l'autor, més extens i amb títol similar: "La formació dels..." [Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1994]. Bo i aparcant relativament el tema de la xarxa urbana, aquesta ponència s'aplica a valorar l'impacte que tingueren "els canvis tècnics i econòmics que es succeeixen a Catalunya", durant el segle XIX, no només per les "importants conseqüències pel conjunt de la societat catalana" sinó també per "les profundes marques en el territori i en la població que hi habita. (...) Cal aclarir, no obstant, que el territori català mai no ha estat equilibrat, en el sentit que les diferents dinàmiques econòmiques i socials haguessin afectat per igual les distintes comarques o parts de terra, en què l'acció de les forces de la naturalesa i les activitats dels humans havien afaiçonat el país." (p. 119)

Oliveras proposa ordenar l'anàlisi d'acord amb les etapes d'un model de desenvolupament industrial i ecònomic acumulatiu (vid. p. 121): (1) les noves indústries generen ocupació i, de retruc, un augment de població i d'industries auxiliars; (2) l'augment de població facilita les inversions i el creixement d'activitats de serveis "per explotar la

segueix...