indicadors de renda. Tanmateix, la seva quantificació i qualificació en una perspectiva històrica àmplia, des del segle XIX encà com a mínim, és molt problemàtica. Els estudis empírics encara són massa escadussers. Finalment, la tercera dicotomia plantejada a la introducció l'entén "com un procés inacabat, que seguint el model de Peter Hall per a les ciutats dels països europeus i desenvolupats arranca d'una fase d'industrialització (a Catalunya, al segle XVIII) que es perllonga cap a la metropolització del territori i la creació d'àrees rurals desafavorides, que ha estat l'evolució urbana catalana substancial del segle XX, però que apunta cap a un moviment creixent de desconcentració cap al conjunt del territori. Primer engrandint la regió metropolitana, després, difonent-se arreu del territori." (p. 218)

- o - O - o -

En el transcurs del Congrés es va celebrar una taula rodona sobre el tema Territori i societat (pp. 223- 246) en la qual varen intervenir Ramon Clotet, Joan Manuel Duran, Jordi Labòria, Andreu Mayayo i Joaquim Nadal i que va ser moderada per Joaquim Solé i Vilanova. En aquesta plana, i seguidament, dono notícia de les comunicacions presentades a cadascuna de les sessions en que es va repartir el Congrès i que han estat publicades integrament a les Actes. El número que segueix al títol i autor o autora és la pàgina en la qual s'inicia el treball.

Primera sessió

Relació de les comunicacions presentades: Catalunya medieval: espai islàmic, terra comtal i país de vegueries / Josep Fernàndez i Trabal : 258
· Carlos Barrull i Perna :
"Entre el pactisme i la repoblació: l'organització del territor a Areny i la Vall Mitjana del Noguera Ribagorçana. Segles VIII-IX", 259
· Mònica Carbelo Arànega :
"Del Mascançà a la Plana d'Urgell. Aproximació a l'evolució en el sector en el sector nordoccidental", 271