denúncia, un pèl massa solemne, de l'ús i abús d'arguments historicistes "per tal de justificar posicions preses que ben poc tenen a veure amb l'estudi del passat" (p. 169) és una entrada molt efectiva per a crear una espectació ambiental adient. Com cal plantejar-se, doncs, el problema de l'organització territorial de l'administració pública a Catalunya? Nel·lo la considera una qüestió irresolta que només tindrà solució si resolem, alhora o d'antuvi "l'encaix de Catalunya a Espanya". És per això que és "políticament com s'han de debatre" aquests temes. I és en aquest context com Nel·lo repassa els treballs de la Ponència de Divisió Territorial de l'etapa republicana (1931- 1936), els seus antecedents immediats, l'aplicació efectiva de la proposta durant la Guerra Civil, i la seva recuperació ja a les acaballes del franquisme i la transició. Un descabdellament que ja s'ha convertit en clàssic en els estudis territorials de Catalunya mercés als treballs antecedents del mateix autor junt amb Enric Lluch i que amb el toc suara indicat, Nel·lo el converteix en un assaig brillant tant en profunditat erudita com en intencionalitat cívica. / segueix...