La polleguera de la ponència, la sintaxi del text territorial, és l'apartat titulat "Espai viu i percepció del territori". Les paraules clau d'aquest títol són prou reveladores de les actituds que Sabaté considera cardinals i que ens permetran comprendre la concreció territorial. Naturalment, la interrelació entre els elements morfològics del text territorial no és estàtica: s'articula a tenor de la realitat social. És així com l'autor repassa el territori alt i baixmedieval: "la substitució del conjunt de comtats per la progressiva xarxa de vegueries reials es materialitza com a natural superació de l'obsolescència comtal mitjançant la incorporació dels nous referents socials, començant pels radis de capitalitat urbana" (p. 46). "El territori, en definitiva, evidencia els valors de la societat que el vivifica, tot confegint, amb aquesta visió etològica i social de la territorialitat, un espai produït per l'activitat i la intepretació humana abocada sobre els condicionants imposats per la dimensió física i ecològica, assumits de forma interactiva". (p. 51)

El text territorial medieval ha estat i és encara un llegat molt considerable. Només en sortir de l'edat mitjana, el territori català "gira entorn a dos perns, en gran part oposats: la

fragmentació jurisdiccional,... i el pes de les viles i les ciutats en .. la xarxa urbana articulada des de la capitalitat de Catalunya". (p. 68) Una imatge de Catalunya i Barcelona que contrasta parcialment amb la proposta interpretativa de les ponències següents.

En efecte, des de la ponència d'Albert Garcia i Espuche titulada Territori i ciutats en una etapa de canvis (pp. 71-93) i en endavant, el territori analitzat pels ponents no és pas un text. L'objecte d'anàlisi resulta ser un organisme format per un enteixinat de nodes que vertebren el territori per mitjà de l'apropiació econòmica, administrativa, judicial, dels àmbits geogràfics veïns. Demarcacions que podem concretar en vegueries o corregiments, en partits judicials o en comnarques, etc. L'eix cohesionador de l'espai és, doncs, el que en estudis territorials (urbanisme, geografia, etc.) s'anomena, des de fa molts anys, la xarxa urbana. No hi ha gràmatica per a cercar-ne els seus punts forts i punts febles. Els nodes es caracteritzen mitjançant atributs quantitatius: la població censal d'antuvi i per mitjà d'indicadors econòmics després. L'odissea en l'oceà numèric, que els ponents ens han reduït a un bassiol per a no avorrir-nos, culmina amb

segueix...