És a l'apartat de "Reflexions finals" on els autors reculen més acusadament en el temps: "la noció de desequilibri ha tingut força predicament a Catalunya en el decurs de la centúria i això cal associar-ho al pes demogràfic i econòmic adquirit per Barcelona i l'entorn metropolità en relació a la resta de país." (p.231) Així mateix posen el lector/a en guàrdia sobre les mesures que han discutit. No em puc estar de reproduir, confio en la vènia de l'editor, un paràgraf sencer: "Sota el paraigua dels desequilibris territorials, molts informes i treballs s'han limitat simplement a recollir i descriure dades i/o construir indicadors de riquesa o nivell de vida. La seva aportació no és gens menystenible; perquè la existencia d'una bona informació resulta un pas previ a qualsevol tipus d'anàlisi i aquest era un buit que encara avui no es pot donar del tot cobert. Però, tampoc es pot confondre l'elaboració d'estadístiques amb la constatació de "desequilibris" o "desigualtats" i, encara menys amb la seva explicació." (p. 233) Després de repassar les vicissituds de la planificació territorial de Catalunya com a

instrument de l'administració autonòmica per a minorar els desequilibris, els autors tanquen l'escrit amb la pregunta/resposta següent: "...quins han estat els avanços en el reequilibri territorial a Catalunya i quin paper hi han jugat les administracions? Aquesta és la pregunta fonamental, encara no resolta." (p. 234) Entesos!

El professor Jesús Burgueño descabdella la bibliografia essencial per a l'estudi històric de la divisió territorial (pp. 239-266) de Catalunya i del debat que aquest tema ha suscitat fins als nostres dies. Burgueño rememora les divisions territorials de l'antic règim tant en el vessant civil com en l'eclesiàstic per preparar l'exposició del nus de la qüestió: la reordenació liberal del territori. En efecte, com ja havia fet en els seus treballs antecedents, Burgueño insisteix en la importància de la legislació en el Trienni de 1820-23, en particular, i la del període 1808- 1845, en general. La del Trienni, com

segueix...