Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Joan Vilagrasa (a cura de) : Transformacions territorials a Catalunya (segles XIX-XX).
Lleida: Pagès editors, 2000; 280 pàgs.; ISBN 84-7935-766-5
  Revisió de P. Alegre :
pàg.   1 · 2 · 3 · 4 · 5 · 6 · 7 · 8 · 9 · 10
 

 

l'oficialització primerenca de l'esquarterament provincial i la figuració comarcal dels partits judicials. Aquestes dues divisions de l'administració de l'estat liberal serien implantades definitivament el 1833-34 amb lleugers retocs. La del període 1808- 1845, des dels assaigs de divisió departamental napoleònica fins a la definició perdurable del terme municipal per la llei de la darrera data, com a reflex de la profunda mutació soferta pels àmbits geogràfics de relació quotidians i periòdics a remolc dels canvis econòmics, socials i ideològics de la primera meitat del segle XIX. L'autor també dóna notícia dels seus treballs en curs en relació amb la formació del mapa municipal de Catalunya, la superació del fraccionament del qual constitueix encara ara un problema irresolt.

La reivindicació comarcalista és un tema, potser, més baquetejat. Però el professor Burgueño us sorprendrà amb noves troballes bibliogràfiques sobre el tema. El mateix passa en relació amb els treballs de la Ponència per a la divisió comarcal de la Generalitat republicana: amb la seva gènesi i, també, amb

 

la seva mitificació. Les obres de Lluís Casassas prenen un lloc destacat, sense abassegar, en l'abundós repertori bibliogràfic.

Ma. Carme Montaner, Francesc Nadal i Luis Urteaga rematen el llibre amb una secció sobre la cartografia (pp. 267-280). La bibliografia que faciliten, més aviat escassa, la classifiquen, en part, amb tipologies de mapes: topogràfics, urbans i parcel·lària, de recursos naturals, i temàtics. Una altra part, en canvi, ve a tomb per la seva relació amb la recollida de toponímia, amb les biografies de cartògrafs, i amb l'aportació dels organismes cartogràfics espanyols i estrangers. Finalment, també s'ofereixen les referències de catàlegs i repertoris. Amb tota sinceritat, crec que aquesta secció final del llibre, sense sobrar-hi, li va molt baldera. Així mateix, és de lamentar l'absència d'índex onomàstic i temàtic en una obra que, no en tinc pas cap dubte, serà de referència obligada per a una generació d'estudiants de geografia, històrica o no, a Catalunya.

Pau Alegre, agost de 2001.

 
  Pàgina publicada el
14 de setembre de 2001
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Casa de Convalescència
Carrer del Carme, 47
08001 Barcelona
 
 
@