Deixem-nos de números i anem al grà. Quin és l'objectiu? Quin és el fil conductor de les nou contribucions? Quin és l'element homogeneïtzador? La resposta oficial que ens hauríem d'empassar és la que dóna el títol Transformacions territorials a Catalunya. Amb tot, més que no pas repassar les transformacions territorials, penso que els autors (i l'autora!) repassen el que s'ha escrit sobre aquestes transformacions. Per altra banda, si seguim les orientacions que el curador de l'obra ens ofereix en el capítol de presentació (pp. 7-12), l'eix del llibre hauria de ser el posar de manifest 'la tradició catalana de geografia històrica'. Acte seguit, però, el curador no té embuts per enfilar el llibre amb el següent: "A Catalunya, com en els altres països on l'escola geogràfica francesa ha tingut un pes gran en la formació i consolidació disciplinària, és dificil parlar de geografia històrica. Com en el país veí, però, sense existir pràcticament la geografia històrica, la dada i la reflexió històrica està per tota la geografia" (p. 7). Atesa aquesta

disseminació, el tema del llibre consistirà a reclassificar la bibliografia geogràfica catalana fonamental en la seva clau històrica i en la perspectiva, potser, de la reivindicació i la promoció d'un corrent d'estudi de 'geografia històrica' que no ha estat mai explícit en la geografia catalana. Ara per ara i deixant excepcions puntuals a banda. Tanmateix, el llibre no arriba pas a ser-ne el seu manifest.

Per a homogeneïtzar aquesta recopilació i reclassificació, l'autora i els autors han procurat atenir-se a una periodització que, del segle XVIII ençà, es vol el més comuna possible. El curador manifesta "que, amb matisos i diferències d'un a altre capìtol, els períodes considerats són sempre els mateixos" (p. 11). Els repassarem tot seguit en donar notícia de cadascuna de les aportacions.

segueix...