Pocs mapes, o potser cap, caldria afegir a la secció de l'historiador Enric Vicedo i Rius. Tanmateix, la seva és una aportació ben necessària per a contrastar el panorama en clau històrica de la geografia agrària, l'agricultura i el món rural de Catalunya. Enric Vicedo traça la trajectòria de la historiografia agrària catalana (pp. 45-70) i en les conclusions gosa dibuixar-ne perspectives de futur. Desgrana la cronologia de les aportacions bibliogràfiques de manera compartimentada en grans temes: les transformacions de caràcter tècnicoproductiu; els canvis en les relacions socials; les formes d'associació de propietaris i pagesos; i la producció agrària, mercat i nivells de vida. En aquest cas, l'autora i els autors dels quals s'ofereixen més títols són Rosa Congost, Llorenç Ferrer, Ramon Garrabou, Emili Giralt, Alfons Segura i E. Saguer. Són ben conegudes les revistes que aporten més articles en aquest domini d'estudis de la història agrària: Agricultura y Sociedad, Estudis d'Història Agrària, Historia Agraria i el Noticiario, així com Recerques: Història, Economia, Cultura, que també trobarem en altres seccions.

Francisco García retorna a l'articulació promesa pel curador. En aquest cas, l'autor dibuixa les grans etapes que assenyalen el pas de la ramaderia tradicional a la ramaderia industrial (pp. 71-110) amb gran amplitud. Són tres:

• De la desaparició de la Mesta a la crisi finisecular: 1800-1900
• Una activitat agrària cada cop més pendent de la demanda urbana: 1900-1936
• De la crisi de postguerra als inicis de la industrialització pecuària : 1940-1975

El professsor García hi sintetitza la seva pròpia recerca de base entorn l'evolució de la ramaderia. La inclusió de nombroses fonts estadístiques antigues en la bibliografia palesa aquesta característica. No hi sobren pas! Donada la migradesa dels treballs preexistents de conjunt, cal donar per molt benvinguda l'aportació del professor García.

segueix...