Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Joan Vilagrasa (a cura de) : Transformacions territorials a Catalunya (segles XIX-XX).
Lleida: Pagès editors, 2000; 280 pàgs.; ISBN 84-7935-766-5
  Revisió de P. Alegre :
pàg.   1 · 2 · 3 · 4 · 5 · 6 · 7 · 8 · 9 · 10
 

 

A Josep Oliveras li toca torejar la geografia industrial (pp. 147-182). I no és pas mansoia la cuca. Però s'hi arrapa a frec i aconsegueix un llistat magnífic de 116 títols sobre "la localització de les activitats industrials, les causes de la seva ubicació en el lloc on es troben, els fluxos d'entrades i sortides de productes, persones i capitals que la indústria genera, i les implicacions territorials de tot el procés de producció" (p.147). En les conclusions del seu escrit, però, ha de reconèixer obertament el que planeja al llarg de la seva amenosa, gairebé col·loquial, exposició: "...és ben estrany que sent la indústria una activitat econòmica fonamental de Catalunya, la dedicació dels geògrafs a estudiar-la no guarda la deguda proporció amb la seva importància" (p.177) Així doncs té tota la raó per a donar "més rellevància a uns autors i treballs que uns altres (...) per la renovació dels estudis de la indústria a Catalunya" (p. 147). Així, en el darrer apartat, "Entre la crisi industrial i el postfordisme: el paper dels geògrafs", el professor Oliveras repassa tesis i tesines de temàtica industrial. S'entreté a triar i remenar l'obra de diversos estudiosos que si bé no es poden considerar especialistes en geografia industrial pot dir-

 

se, en canvi, que s'hi decanten acusadament. Així reivindica els professors Joan Eugeni Sánchez, Xavier Paunero, Jordi Clua, Mireia Baylina i Rafel Llussà per a la geografia industrial. També fa una llarga referència als treballs de Mireia Belil.

La selecció bibliogràfica que ens proposa el professor Jaume Font en relació amb la formació de les xarxes de transport (pp. 183-215) és molt extensa. Més de dues-centes referències: 223 per a ser exactes. El motiu és semblant al comentat en relació amb el text de la secció del professor García Pascual. L'articulació del text sintetitza la recerca de base de l'autor i és, per tant, compel·lit per abastar una bibliografia que necessàriament desborda el marc de les cites bàsiques per estendre's vers les referències d'aparell crític: articles de contrast, documentació de base, etc. També cal donar-les per benvingudes! Font és l'únic que ens pot oferir l'estat de la qüestió en aquest domini geogràfic, malgrat que possiblement ell mateix s'apressaria a citar la bibliografia de l'historiador Pere Pascual. L'índex temàtic de la secció és prou demostrativa del seu contingut:

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
14 de setembre de 2001
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat