Dijous 17 de desembre de 2009, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Dr. José Luis Villanova Valero, professor de la Universitat de Girona, llegí la conferència titulada Sociedad de Geografía Comercial de Barcelona (1909-1927), corresponent a la lliçó acadèmica mensual del curs 2009-10 de la Societat Catalana de Geografia (SCG). L’acte fou obert pel president de la SCG, Francesc Nadal, qui en va palesar l’oportunitat en escaure’s enguany el centenari de la fundació de la Sociedad de Geografía Comercial de Barcelona. Del ponent destacà la escaiença de la tria, ja que el professor Villanova ha esmerçat el seu temps de recerca en qüestions relacionades amb la història de la cartografia, la geografia i el colonialisme, i les expedicions catalanes i espanyoles al Magrib occidental, casant el rigor de la feina a biblioteques i arxius amb el seu esperit viatger. En donà com a prova la tesi doctoral (La organización política, administrativa y territorial del protectorado de España en Marruecos (1912-1956). El papel de las intervenciones), vessada en el llibre El protectorado de España en Marruecos. Organización política y territorial i altres títols com ara España en Marruecos (1912-1956): Discursos geográficos e intervención territorial, en col·laboració amb Joan Nogué, o el capítol que signà al projecte de recerca de l’IEC Una mirada catalana a l’Àfrica. Viatgers i viatgeres dels segles XIX i XX (1859-1936), dirigit per M. Dolors Garcia Ramon, Joan Nogué i Perla Zusman.

El Dr. José Luis Villanova encetà la intervenció explicant que el seu encontre amb la Sociedad de Geografía Comercial de Barcelona (SGCB)

s’havia produït arran de la recerca endegada al voltant de les activitats africanistes de les societats geogràfiques del segle XIX; constatà, així mateix, que durant el segle XX de la SGCB s’havia parlat i escrit ben poca cosa, excepció feta de la ponència (El pensament geogràfic contemporani a Catalunya fins els anys quaranta) de Francesc Nadal en el I Congrés Català de Geografia, i del capítol del projecte de recerca de l’IEC a dalt citat (Les societats geogràfiques i altres associacions en l’acció colonial espanyola al Marroc).

Dit això, el professor Villanova passà revista a la fundació de les primeres societats geogràfiques (París, 1821; Berlín, 1828; i Londres, 1830), guiades per l’interès de conèixer terres ignotes, i a les societats de geografia comercial (París, Lió, Marsella, Milà...), creades d’ençà 1870, amb l’objectiu ben definit de promoure expedicions a nous territoris i esperonar-hi la colonització agrària, per mor de contribuir al control de nous mercats de part de les potències europees. En aquest grup posà la Sociedad de Geografía Comercial, amb seu a Barcelona, que tingué una vida efímera, per culpa de l’escassa implicació dels industrials catalans. Parlà, també, de la Sociedad Geográfica de Barcelona, que aplegà industrials, comerciants i naviliers, i que comptà entre els seus membres Eduard Fontserè, primer director del Servei Meteorològic de Catalunya, i Josep Fiter, fundador del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Aquesta societat establí com a gran objectiu la divulgació del saber geogràfic, molt amoïnada pel mal moment que travessava l’ensenyament de la geografia el darrer terç del segle XIX. La no inclusió del terme comercial no era casual, reflectia noves intencions. Tanmateix, també tingué una trajectòria curta; les rebel·lions de Cuba i Filipines, importants mercats de l’economia espanyola, feren decaure l’interès d’industrials i comerciants per aquesta institució.

La fotografia del conferenciant és d'E. Bertran (SCG).

Un cop tractats aquests dos precedents, que si més no demostraven com les institucions científiques no neixen del no-res, el professor Villanova entrà de ple en el tema principal de la conferència: la Sociedad de Geografía Comercial de Barcelona, fundada en 1909, a l’empara del Foment del Treball Nacional, per tal d’assessorar les inversions i el comerç catalans a l’estranger. No és estrany, doncs, que el president fos un economista, Francesc d’Assís Mas. Entre els seus membres fundadors i protectors hi hagué naviliers i fabricants de diversa mena, com ara l’industrial paperer Lluís Guarro, però també figures de la geografia de l’època tals com el polifacètic Francesc Carreras Candi o l’enginyer militar Josep de Rivera; com a corresponsals de la Sociedad Geográfica de Madrid, destaquem el naturalista Odón de Buen i el geògraf Beltrán y Rózpide.  seguir >>>