<<< retrocedir  Durant els tres primers anys d’existència, la SGCB realitzà escasses activitats. La seva comesa s’orientà cap a establir relacions amb societats geogràfiques espanyoles i europees, a afermar els seus vincles amb la Cambra de Comerç i el Servei d’Estudis Econòmics, sobretot. Sense oblidar, no obstant això, el vessant acadèmic: la participació en el IV Congrés Africanista (1910), del qual Carreras Candi fou vicepresident; les classes impartides als locals del Foment, sobre llengües francesa i àrab vulgar, geografia comercial i dret mercantil; i el començ d’una col·lecció de 14 llibres de geografia, entre els quals hi ha títols de Carreras Candi (Nuestra exportación a Oriente) i Josep de Rivera.

En 1912, any de la instauració del protectorat espanyol del Marroc, la SGCB organitzà un cicle de conferències titulat La cuestión de Marruecos. Aquest fet encetà el període més fecund de la institució, que passà a anomenar-se Societat de Geografia Comercial, en català, arran d’una reforma dels estatuts. Aquest mateix any, amb la presidència de Francesc d’Assís Mas i la vicepresidència de Francesc Carreras Candi, la SGCB organitzà el II Congrés de Geografia Colonial i Mercantil, celebrat del

10 al 15 de novembre de 2013, a la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona. Hi prengueren part 546 congressistes: a part dels barcelonins, n’hi havia de 15 localitats de Catalunya, de 20 províncies d’Espanya i 67 d’estrangers, a més de corporatius (com és ara l’IEC i el CEC) i 8 societats geogràfiques adherides. La conferència inaugural del congrés fou dictada per Josep Puig i Cadafalch; hi llegiren ponències Antoni Rubió i Lluch (president de l’IEC), Francesc Carreras Candi, Emili Huguet del Villar o Josep de Rivera, entre d’altres. Es muntà una exposició cartogràfica de mapes antics, es realitzaren sortides d’estudi a Girona, Montserrat i Mallorca. El congrés es clausurà amb un sopar de gala a la Maison Dorée.

Malgrat l’ampli ressò assolit pel II Congrés de Geografia Colonial i Mercantil quan la seva celebració, la repercussió posterior no fou l’esperada: les conclusions del congrés, que feien referència a la necessitat de reformar l’ensenyament de la geografia i de modernitzar la marina mercant, foren trameses al president del Consell de Ministres, sense que se’n fes massa cas; i les actes del congrés no pogueren ser publicades perquè hom no aconseguí el suport econòmic de les administracions (actualment hi ha una editorial interessada en ocasió del centenari de l’esdeveniment el 2013).

A partir de 1914 les activitats de la SGCB començaren a decaure. La poca implicació dels sectors econòmics, la minsa presència d’alumnat a les classes impartides a la seu del Foment i l’escàs suport financer en foren responsables. Encara hi hagué el cant del cigne que representà el Ciclo de conferencias sobre asuntos marítimos (1917-18), en què intervingué el navilier Francisco Condeminas. Però, posteriorment, la SGCB entrà en un estat d’ensopiment del qual no es pogué deixondir. Així, el 23 de gener de 1927, una junta d’11 socis acordà per unanimitat la dissolució de la institució a causa de la impossibilitat de

complir amb la seva finalitat, i cedir els seus fons i arxius a la Cambra de Comerç. Raons d’aquesta fi foren, altre cop, la manca de recursos econòmics i la dificultat d’implicar els fabricants i financers catalans.

El 25 de novembre de 1935, Pau Vila pronuncià la conferència inaugural de la SCG, Allò que s’havia fet en Geografia a Catalunya des dels temps més reculats fins al moment present, i no digué res de la SGCB, si més no pel que un pot llegir a la ressenya de l’acte apareguda a La Publicitat. Bé, se’ns acut repetir que la SCG no va néixer del no-res. Esbrinar la seva vinculació amb la SGCB, establir en què li és deutora i restituir-ne la memòria resta pendent. Els fons documentals de la SGCB dormen a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Som-hi, doncs! [Enric Bertran]