Assemblea General Ordinària SCG

Barcelona, 16 de juny de 2016

PARAULES DEL PRESIDENT

Bona tarda. Benvolgudes associades i benvolguts associats a la SCG.

Com cada any per aquestes dates ens toca complir amb l’exercici de l’Assemblea General Ordinària tal com marquen els nostres Estatuts, a fi i efecte de donar compte de la tasca realitzada, comentar-ne alguns aspectes i elegir o reelegir a membres de la Junta Directiva.

En primer lloc he de donar-vos les gràcies per la vostra assistència a aquest acte, que serveix de trobada de velles i noves amistats, i també d’acte de confirmació de fe en la Geografia, un aplec de coneixements que ens permet explicar i interpretar tota una sèrie de fets que es produeixen al món i molt més en concret en el nostre país.

Abans d’entrar a comentar algunes activitats, crec que és obligatori tenir un record pel Sr. Vicenç Biete i Farré, que morí el passat mes de desembre i que havia estat el nostre president del 1992 al 2000, després d’haver estat ja tresorer i vocal de la Junta. El passat 24 de maig se li va retre un homenatge, conjuntament amb la Societat d’Onomàstica, en la qual també havia tingut responsabilitats directives. A l’acte intervingueren l’expresident Francesc Nadal i el consoci Joan Tort, que actualment presideix la Societat d’Onomàstica. En Francesc Nadal posà de relleu la bonhomia, diligència, eficàcia i elegància del Sr. Biete en resoldre els problemes, així com el seu caràcter tolerant i democràtic. En Joan Tort destaca més les seves contribucions a la geografia, la toponímia i l’onomàstica. Jo només vull recordar aquí les seves paraules sobre el que creia que havia de ser la Societat Catalana de Geografia, recollides en una entrevista que li va fer el Joan Tort: “Lloc d’encontre de totes les persones del país interessades pel territori, amb independència de jerarquies, de gremis, d’interessos acadèmics o corporatius, des d’excursionistes fins a científics reconeguts, passant per persones de camps molt diversos però amb un punt en comú: l’interès per la geografia”.

També em cal tenir un record de felicitació pels nostres consocis que han aconseguit alguna distinció especial al llarg d’aquest curs, i en aquest cas cal destacar a l’expresidenta de la Societat, la M. Dolors Garcia Ramon, que ha obtingut enguany una molt bona collita, ja que ha merescut el Lauréat d’Honneur de la Unió Geogràfica Internacional, que li serà lliurat a Beijing; i més recentment el Vautrin-Lud, anomenat també el Premi Nobel de Geografia, que rebrà a final de setembre a Saint-Dié des Vosgues (Lorena).

Dins l’apartat dels premis, enguany el Lluís Casassas que atorga la Societat ha recaigut en una jove consòcia, la Marina Pujol, per un treball sobre segregació residencial de la població estrangera en el nucli turístic de la Pineda (Vila-seca). I, el premi Lluís Solé Sabarís que atorga la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va quedar desert però hem aconseguit reconvertir-lo en una borsa d’estudis, que a proposta de la Junta, l’IEC ha concedit als socis Enric Mendizàbal i Aimada i Liliana Solé Figueras, sobre “Lluís Solé Sabarís en la Geografia catalana”, la qual cosa ens permetrà saber moltes més coses sobre la història de la geografia del país i segurament de la nostra Societat.

Igualment vàrem aconseguir un altre ajut d’estudi que va concedir la Secció de Filosofia i Ciències Socials, el qual vàrem obrir a tots els socis per si volien presentar-s’hi. L’ajut va ser concedit al projecte de Laia Mojica, Marc Vila i José Ruiz, sobre els espais en desús i degradats que presenten un notable valor afegit potencial.

Felicitem a tots els beneficiats dels guardons i ajuts, i lamentem que el premi Joan Palau Vera per a estudiants de secundària quedés desert, encara que tenim l’esperança que es podrà concedir enguany, perquè hi ha hagut una notable participació.

No entraré pas ara a detallar les nostres activitats, que han estat molt nombroses, i que ja ho farà el nostre secretari en la Memòria que surt publicada a Treballs de la SCG; tampoc insistiré que votin les persones que es presenten a càrrecs de la Junta Directiva, perquè les possibilitats d’exercir el dret a vot han acabat a les quatre de la tarda i ja ho deuen haver fet. Hem volgut ser pioners en utilitzar

la votació electrònica dels càrrecs de Junta i n’hem fet la prova conduïda pel secretari, els tècnics responsables de l’IEC, i una taula electoral formada per l’Enric Bertran, la Carme Montaner i el secretari mateix. La prova es fa amb totes les garanties jurídiques i tècniques d’anonimat i legalitat. Veurem si d’aquesta forma augmenta la participació, encara que potser en properes ocasions, i si se segueix aquest sistema, caldrà especificar alguna característica de cada candidat, perquè no sigui dit que no se sap qui es vota.

De les activitats efectuades m’he de referir a les conferències o sessions d’estudi mensuals, que han esdevingut tradicionals i que no sé si caldrà replantejar en un proper futur, perquè en algun cas hi ha una excel·lent exposició d’un tema nou i d’alt interès, amb molt poques orelles que l’escolten, i sorprenentment amb notable absència de persones del món acadèmic (docents i discents) que els hauria de ser d’utilitat. Per sort en altres casos, s’aconsegueix que la sala s’ompli i fins i tot que es generi col·loqui. Potser s’haurà d’anar a sessions amb més d’un ponent i amb un debat sobre un tema d’actualitat i a més a més polèmic, no ho sé. Vull remarcar que les dues sessions dedicades a les dinàmiques de canvi espacial produïdes a Catalunya des de l’aparició del primer volum de la geografia de l’editorial AEDOS van ser excel·lents i que amb la intervenció de la Isabel Pujadas, Enric Mendizàbal i Albert Esteve podem tenir una idea més clara dels canvis poblacionals, i que gràcies al Joan Nogué, el Valerià Paül i el Francesc M. Muñoz Ramírez es veu millor l’entroncament entre valoració dels paisatges i ideologia, així com algunes de les coses que caldria fer des de la Geografia per incorporar nous coneixements sobre la construcció i destrucció de paisatges.

Igualment vull fer notar que s’ha iniciat un altre tipus de sessions basada en l’explicació de viatges i estades a països i paratges llunyans. Exemples d’aquest curs que ara tanquem han estat “Un tastet fotogràfic per l’interior de Mongòlia” pel consoci César Pasadas i “Chile, un paraíso para turistas con intereses especiales” pel xilè Daniel Zamudio.

En relació a les vistes d’estudi per conèixer altres realitats allunyades del lloc on es viu, els socis han pogut anar a Valls i la Serra de Miramar, a la Conca de Tremp, al barri de

  seguir >>>