Dimarts 24 de maig de 2016, es va fer l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) una sessió d’homenatge a Vicenç Biete i Farré (1921-2015), expresident de la Societat Catalana de Geografia (SCG), durant la dècada dels noranta, traspassat el 15 de desembre darrer. L’acte se celebrà de manera solemne, sota la presidència de Joandomènec Ros, màxima autoritat de l’IEC, i amb la presència dels fills de l’homenatjat i un públic selecte que omplia mitja sala Pere Coromines. El primer a prendre la paraula fou Josep Oliveras Samitier, actual president de la SCG, qui introduí l’acte tot evocant la figura insigne de Vicenç Biete, del qual destacà el gran servei que prestà a la Societat en assumir-ne la presidència que Lluís Casassas deixà poc abans de morir i l’eficàcia que demostrà en l’exercici del càrrec. El gruix de les intervencions anaren a càrrec de Francesc Nadal Piqué, anterior president de la SCG, i de Joan Tort Donada, actual president de la Societat d’Onomàstica.

El professor Nadal va fer un recorregut per la llarga vintena d’anys en què, des de diversos càrrecs a la junta de govern de la Societat, va tenir ocasió de col·laborar amb Vicenç Biete. El ponent posà de relleu com aquesta oportunitat de treballar plegats li permeté anar “aprenent sobre la geografia del país” i apreciant “de manera superlativa la seva bonhomia, la seva diligència i eficàcia en la resolució de problemes i en l’aplicació de les decisions de la junta, i el seu caràcter tolerant i democràtic, així com també la seva elegància, unes qualitats que el convertien en una persona modèlica.” El professor Nadal féu referència també als orígens de la vocació geogràfica de Vicenç Biete, quan a l’Institut-Escola del Parc de la Ciutadella tingué de professor Lluís Solé Sabarís i companys com Lluís Casassas o Santiago Hernàndez Yzal. No s’oblidà del gran impacte, emocional i de tot ordre, que significà per a Biete la guerra 1936-39. Parlà de la seva destinació al front del Segre i a un camp de concentració en acabar la contesa bèl·lica, així com del trencament d’una carrera encaminada a la docència de la geografia, però no d’un interès per la geografia, que persistí amb una voluntat ferma de formació autodidacta, fruit de la qual fou la monografia del poble del seus pares, Cabacés. Un poble a peu de Montsant, un treball de molts anys de recerca, que posa de relleu el rigor de Vicenç Biete com a investigador.

 
 
Fotografia del servei de premsa IEC

Joan Tort s’ocupà de Vicenç Biete com una de les figures de referència de la Societat d’Onomàstica, ja des dels temps de la seva fundació els anys vuitanta. En parlar de la doble pertinença de Biete a les dues societats que aquell vespre li feien homenatge, la de Geografia i la d’Onomàstica, Tort posà de relleu com la voluntat d’estudi del territori l’havia menat, d’una manera inevitable, a interessar-se per la toponímia. El professor Tort acompanyà la seva intervenció amb diversos fragments de l’entrevista que van fer-li Pere Tobaruela i ell mateix, i que es va publicar a Treballs de la SCG i al llibre L’home i el territori, una conversa de lectura imprescindible per aprofundir en la personalitat de Vicenç Biete i copsar-ne tots els biaixos. Reproduïm aquí el mateix paràgraf que apareix a la ressenya d’aquest acte d’homenatge que es publicà al Butlletí de l’IEC, ja que defineix el tarannà gens afectat de Vicenç Biete, ensems que il·lustra com l’interès per les petites coses és a l’origen de l’estudi del terrer que un estima: “Va ser a Cabacés on vaig començar a adonar-me que les coses no se les anomena perquè sí: els elements del territori, quan els dónes un nom, sembla que tenen vida; els fas, en certa mesura, més teus. I d’aquesta manera, tan viscuda i intensa, vaig anar recorrent cada racó del terme, descobrint els elements físics i humans que el configuraven.”

En acabat el president de l’IEC, Joandomènec Ros, tancà l’acte tot dedicant unes paraules de reconeixement a Vicenç Biete, de qui destacà aquesta capacitat d’interessar-se pels diversos compartiments que inclou l’estudi del territori, i agraí la presència dels assistents en aquesta sessió d’homenatge. [Enric Bertran]