Amb el títol genèric de L'home i el territori, els autors d'aquest llibre vam iniciar, a mitjan 1996, un pla de treball consistent en la realització d'un conjunt d'entrevistes amb persones de sectors professionals, socials i acadèmics diversos, i centrades essencialment en qüestions relatives al territori, en el seu sentit més ampli: la seva percepció, la seva organització, les seves transformacions. Després d'haver observat que hi ha una base comuna molt remarcable entre unes aportacions i unes altres, ens ha semblat adient aplegar en forma de llibre les vint primeres entrevistes dutes a terme i oferir-les al lector interessat i al públic en general. [...]

...cadascuna de les vint entrevistes que componen el recull constitueix una «conversa geogràfica» per antonomàsia, perquè es refereix explícitament al territori. Parlar del territori és, des del nostre punt de vista, parlar de geografia. I a pesar que tot això que diem pot semblar una obvietat, ens sembla important de remarcar-ho per deixar clara la nostra posició i, de passada, situar-nos al marge del confusionisme que regna, en aquest final de segle, i particularment en el

món acadèmic, entorn de la idea bàsica de la geografia. Per a nosaltres, aquesta idea bàsica està explicada d'una manera ben senzilla: la geografia és un coneixement global del món. I, dit aixo, no serà sobrer d'afegir que una de les nostres intencions, en emprendre aquesta tasca, ha estat la d'aportar uns materials que poguessin contribuir, d'alguna manera, a fer recuperar el protagonisme social que aquest coneixement – entès en el sentit exposat – ha tingut en altres moments de la nostra història. [...]

D'entrada, un aspecte fonamental a subratllar, comú al conjunt de les converses, és que hem procurat que l'entrevistat no hi fos un ens passiu, és a dir, simplement la «persona- que- respon- unes- preguntes». Lluny d'això, hem promogut la seva implicació activa en la conversa a través del que podríem anomenar la «discussió del guió previ» i, sobretot, a través de la revisió del text de l'entrevista, una vegada elaborat el seu primer esbós. Potser aquest plantejament resta espontaneïtat a la redacció resultant, però en canvi permet de rectificar, matisar i, en definitiva, enriquir la informació aportada. D'altra banda, també hem de dir que l'estil que hem volgut donar