genèricament a les entrevistes afavoreix aquesta manera de fer: no es tracta tant de «transcriure» literalment allò que la persona ha dit, com d'«explicar» – o fins i tot «explicitar» – la seva opinió, el seu punt de vista, la seva idea – les seves idees – en particular. En aquesta tessitura, un plantejament «narratiu» de la conversa, com és aproximadament el que hem adoptat, resulta força còmode de cara a la construcció final del text, i permet d'incorporar les esmenes i els additaments suggerits per l'interlocutor en tota la seva amplitud. No cal dir, d'altra part, que sobre aquesta qüestió hem estat totalment respectuosos amb la voluntat de la persona entrevistada, i que hem respectat sempre les seves indicacions respecte a la versió definitiva del text. [...]

...el conjunt de les entrevistes ha estat dut a terme entre el juny de 1996 i el juny de 1998, i en la data concreta que indiquem a l'inici de cada text. Aquesta menció cronològica ens sembla important, perquè no hem de perdre de vista que cada persona és una realitat inserida en un moment concret del temps; i la nostra conversa participa, així mateix, de la naturalesa essencialment temporal de les

coses humanes. Així i tot, i malgrat que inicialment havíem pensat que el criteri cronològic seria el més adequat per ordenar les vint entrevistes, hem optat al final per un criteri més convencional com és l'ordre alfabètic dels cognoms. [...]

Des d'una perspectiva que, amb algunes reserves, qualifiquem com a «temàtica», el ventall de persones entrevistades es pot caracteritzar en cinc àmbits o grups. Tenim, d'una handa, cinc geògrafs: Edmon Gimeno, Joan Rebagliato, Vicenç M. Rosselló, Marc-Aureli Vila, i Joan Vilà; la seva trajectoria, inserida en uns casos en el món acadèmic i en uns altres no, creiem que és il·lustrativa de la diversitat que caracteritza el món de la geografia. Hi ha, d'altra part, quatre personatges que considerem com a especialistes de camps de coneixement diversos, però amb un vessant territorial molt destacable; fem referencia: a Oriol Riba, en el camp de la geologia; Jordi Sabater en el de l'etologia (estudi de la biologia de la conducta dels animals) i les ciències naturals en general; Victoriano Muñoz [i Oms], pel que fa al món de l'enginyeria d'obres públiques; i, finalment, Manuel Ribas, en relació amb l'urbanisme.

segueix...