El 26 de març d’enguany va tenir lloc la segona conferència commemorativa sobre la publicació del primer volum de la Geografia de Catalunya, publicat per l’editorial AEDOS ara fa 50 anys, que la Societat Catalana de Geografia ha volgut dedicar a aquesta efemèride.

Per centrar el tema es pot dir que la Geografia de Catalunya està formada per quatre volums, tres dels quals es van editar entre el 1958 i el 1968 del segle passat. El primer volum tracta aspectes de la geografia física i humana de Catalunya; els dos volums següents són de comarques i el darrer, publicat una mica més tard, és un glossari geogràfic (1974) [Nota al peu: Lluís Solé Sabarís va refusar qualsevol responsabilitat sobre el volum IV de manera expressa i pública. Aquest volum va materialitzar una iniciativa de Josep M. Puchades, el qual va comptar amb la col·laboració de Josep M. Espinàs (Bellesa Geogràfica) i Lluís Casassas (Glossari i índexs)]. L’obra va ser dirigida pel doctor Lluís Solé i Sabarís, catedràtic de Geografia física de la Universitat de Barcelona, i va comptar amb la col·laboració d’un seguit d’estudiosos de la geografia i d’altres disciplines a qui se’ls va encarregat la redacció dels diversos capítols de l’obra. Molts dels col·laboradors d’aquesta obra han exercit de professors d’universitat i dins de la disciplina geogràfica cal destacar Joan Vilà, Josep Iglésies i Salvador Llobet. L’enfocament de l’obra enllaça primordialment, i segons diversos estudiosos, amb les línies fonamentals del pensament geogràfic de l’escola regional francesa definida per Vidal de la Blache.

La fotografia dels ponents és d'E. Bertran (SCG).

La presentació breu d’aquesta obra ha semblat oportuna a qui signa aquest article per si qui el llegeix no coneix la publicació. Aquest comentari ve a tomb perquè els assistents a la conferència no em va semblar que formessin part ni de les noves generacions de geògrafs ni que fossin estudiants universitaris, sinó més aviat professionals de la geografia (almenys els que vaig poder identificar) que treballen en l’àmbit docent o com a tècnics de l’administració pública, amb molts anys de carrera professional i que devíem passar pels departaments universitaris de geografia en un període relativament proper a la publicació de l’obra d’en Solé que, en aquells moments, se citava com a obra de referència en moltes de les bibliografies de les assignatures i era especialment útil per centrar els treballs sobre el territori de Catalunya i tenir un primer coneixement dels temes.

La taula de ponents estava formada per quatre professors universitaris: dos del departament de Geografia de la Universitat de Barcelona, Núria Benach i Joan Tort, i dos del departament de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ma. Dolors Garcia Ramon i Abel Albet. Els quatre professors tenen com a línia d’investigació comuna el pensament geogràfic, a més d’altres línies d’investigació específiques que han desenvolupat al llarg de la seva trajectòria acadèmica.

La professora Núria Benach va actuar com a moderadora de la taula i va centrar l’enfocament de la sessió a partir d’una sèrie de preguntes: què ha quedat d’aquell enfocament de l’obra de l’AEDOS? Quina geografia de Catalunya s’ha fet des de llavors i com ha evolucionat el pensament geogràfic des d’aleshores?

Per Joan Tort, l’obra de Solé Sabarís és una obra de pensament creatiu en el sentit que genera unes idees i unes pautes d’anàlisi que encara són vigents avui. Tort va evocar algunes aportacions d’altres professors sobre l’obra esmentada, com Enric Bertran, Josep Iglésies o Carmina Virgili, els quals han valorat, entre altres aspectes, el fet d’unir de forma brillant les ciències naturals i les socials per tal d’intentar estudiar el territori de forma total, trencant les barreres de l’especialitat, a més de ser una molt bona obra didàctica. Tort també en va destacar el rigor i la seriositat i va posar la publicació com exemple per continuar estudiant la geografia de Catalunya avui, un estudi que ha d’explicar la creixent complexitat del territori.

Abel Albet va repassar de forma succinta i ràpida què han fet els geògrafs en relació a la geografia de Catalunya els darrers 50 anys. Sense detallar massa els continguts, va diferenciar un grup de geografies que van sorgir dels serveis d’estudis de bancs i caixes, com els de Banca Catalana o les monografies comarcals de la Caixa de Catalunya. També va apuntar com a publicació coetània (1965-90) a aquesta producció privada el Reconeixement territorial de Catalunya (1982), una col·lecció de volums que la Generalitat va encarregar a una consultoria i on van participar nombrosos estudiosos que van fer un primer retrat de la situació del país en el moment de la recuperació de l’autogovern i on es tractaven els temes sectorialment i territorialment.  seguir >>>