<<< retrocedir  El següent grup d’estudis que va diferenciar van ser les geografies sorgides dels processos de renovació didàctica, orientades a l’actualització dels coneixements sobre el país i també algunes dels centres excursionistes i altres associacions locals.

També va destacar dues altres publicacions sobre el territori: la Geografia física dels Països Catalans (Ed. Ketres, 1979) o la Gran geografia de Catalunya, de l’Enciclopèdia Catalana de l’any 1981, 19 volums dedicats a la descripció geogràfica de les comarques i els municipis de Catalunya que es va cloure amb dos volums de caràcter general per oferir una visió sintètica del país.

Albet va tancar aquest repàs amb la idea que tanmateix els geògrafs produïm poc text geogràfic sobre Catalunya i un dels motius podria ser l’enfocament cap a l’estudi de temes més especialitzats i “abstractes”, que aprofundeixen en les diferents línies de coneixement desenvolupades als departaments universitaris, que es territorialitzen poc alhora entronquen amb les línies de recerca geogràfica més internacionals.

Garcia Ramon va parlar del procés d’internacionalització de la geografia acadèmica catalana a partir dels anys 60 del segle passat. L’argument central de la seva exposició és que entre els anys 1966 i 1994 es produeixen diferents canvis de paradigma dins de la geografia catalana que la va allunyar dels enfocaments vidalians. A partir de 1966 les tesis dels doctorands en geografia ja van plenes de bibliografia en llengua anglesa, es parla de bancs de dades, de tècniques quantitatives o radicals i de geografia del paisatge. Aquest gir també es constata en les cites bibliogràfiques que apareixen en els articles que es publiquen a les revistes geogràfiques dels departaments universitaris existents en aquelles dates, especialment en els Documents d’Anàlisi Geogràfica i en la Revista de Geografia. A més, Garcia Ramon va afegir que bona part dels articles són sobre concepte i mètode, poc territorialitzats i amb poca presència de la “geografia física”. També va explicar com la geografia universitària catalana ha anat consolidant diferents grups de recerca que freqüentment treballen en línies de coneixement acadèmic que sovint els allunyen de les demandes de la societat i del marc territorial.

A tall de curiositat, la interpretació de l’estructura del territori i la cartografia elaborada en els capítols de relleu del volum I de la Geografia de Catalunya encara s’han reproduït al Pla territorial parcial de les Comarques gironines elaborat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques a principis del segle XXI, tal com es pot veure a la pàgina 6 del capítol “L’àmbit funcional de les comarques gironines.”

Cal afegir, finalment, que a parer de qui escriu aquest article aquesta aproximació al territori a mode de “calaixos” esdevé especialment útil a l’hora d’estudiar les especificats d’una comarca o un municipi perquè permet abordar de forma sistemàtica els diferents elements que el conformen i ordena un primer índex. Altra cosa és el contingut que molt probablement s’ha d’orientar a l’objectiu de l’estudi i que tant pot ser descriptiu com diagnòstic amb metodologies d’anàlisi ben actuals. [Elisabet Sau]