L'Atles de la nova ruralitat ens proposa una visió renovada de la ruralitat catalana contemplada tant des d'una perspectiva específicament geogràfica com, sobretot, socioeconòmica. En efecte, les aproximacions al concepte de ruralitat proposades com a coordenades de navegació pel llibre dirigit per Ignasi Aldomà són dues: 1) l'àmbit rural és aquell en el qual es dóna un determinat tipus d'ocupació del territori o del sòl, tot i que "on s'acaben els usos rurals del territori i on comencen els urbans no és gens fàcil de decidir, i cada vegada ho és menys" [11], i 2) la vinculació tradicional de l'àmbit rural amb l'activitat agrària, malgrat que les transformacions socials recents l'han capgirat en bona mesura. Tot amb tot, però, el concepte rural és proposa com a inseparable del seu antònim, el concepte urbà, i admeten que "a l'hora de la veritat la definició de la ruralitat s'ha fet per oposició a la urbanitat, com el lloc de la no ciutat" [11] "Naturalment, la ciutat i el camp canvien amb el temps i en l'espai. L'Atles no es preocupa tant de definir l'abast exacte de la ruralitat, sinó d'analitzar què passa en els territoris que, de la manera més genèrica i àmplia possible, es perceben com rurals." [12]

Per a endinsar-nos en l'obra, els lectors podem optar per tres itineraris alternatius i complementaris: 1) el dels 201 mapes,

cadascun dels quals comentat generosament al peu i amb nombroses taules, quadres i diagrames d'acompanyament,; 2) el de les 103 fotografies, repartides a parts iguals pels set capítols que consta l'obra, i de les quals caldria fer un estudi detallat que ara no podem encarar per manca d'espai, i 3) el dels textos de presentació, de guia dels capítols, i de conclusió final, redactats per Ignasi Aldomà.

Un gruix molt considerable de mapes es recolza en la base municipal de Catalunya o bé, subsidiàriament, en la comarcal i altres divisions administratives regionals. La simbolització dels atributs estadístics seleccionats per a il·lustrar cadascun dels set capítols en els quals es distribueixen els continguts, s‘efectua, sobretot, mitjançant l'aplicació de la variable visual d'intensitat gràfica i, en el cas de prescindir dels límits de les unitats estadístiques i optar per la implantació cartogràfica puntual de les dades, la variable de talla. Els degradats monocroms, en el primer cas, i les esferes amb dimensions proporcionades per l'arrel quadrada de la quantitat representada en cada cas, han estat efectuats amb seny i mesura, i faciliten el reconeixement de les distribucions geogràfiques que volen interpretar. I bé se'n surten! Són minoria els mapes basats en la localització d'altres objectes geogràfics en les