ramaderia. És així perquè el pas de la unitat d'explotació familiar a la factoria vegetal no ha estat pas completat a causa del llarg procés de substitució de mà d'obra per capital i per l'incertesa en la continuïtat de les explotacions. I, al capdavall, es pot augurar una nova era daurada per a l'agricultura biotecnològica? En aquest context, l'autor és contundent: "En el fons, avui dia el pagès no decideix quasi res i no pot ser considerat responsable directe de gran cosa. La distribució i la indústria són els qui determinen quins productes agraris s'han de vendre i en quines condicions,..."[124]

De tot això en conclou que "les activitats agràries [menys del 3% de l'ocupació total de Catalunya] es veuen i es veuran reduïdes a un paper relativament marginal i les oportunitats d'ocupacions alternatives en el conjunt del territori esdevenen extraordinàries" [129]. Els canvis en l'ocupació comporten la transformació de la societat agrària en una societat de serveis. Aquest canvi es procura posar de manifest en el text i els mapes del capítol quart [129-166, 35 mapes]. Els atractius del turisme en el medi rural són il·lustrats amb una bona colla de mapes, potser excessius, d'inventari de recursos turístics, com poden ser els balnearis, els camps de golf, etc. Els allotjaments turístics i la restauració també són repassats amb profusió en tota la gamma de l'oferta, des de l'hotel de "cadena" a Val d'Aran fins a la residència de casa de pagès.

Tot i així, encara persisteixen focus manufacturers esparsos al nord-oest de la dorsal Tortosa – Olot, evidenciat en els mapes de l'ocupació en els sectors del tèxtil i la confecció, de la fusta i el suro i del metall, per bé que "avui dia, les comarques del Ripollès i del Berguedà conserven encara els senyals d'aquesta industrialització passada, però s'assemblen cada cop més a les comarques històricament agràries veïnes, mentre que la Garrotxa se n'està sortint força millor." A l'actualitat, la dicotomia entre una Catalunya industrial, a l'oest, i agrària, a l'est, que encara s'endevinava prou bé el 1981, s'ha esvaït completament.

Suma i segueix..., "les distàncies físiques, unides a la feblesa i dispersió de la població, fan que a les comarques interiors qualsevol activitat productiva o servei que necessiti un desplaçament físic es vegi penalitzat en relació amb les àrees urbanes [...] és el tret diferenciador per excel·lència de les àrees rurals...." [174] Això es podria superar amb la millora de les infraestructures del transport i la introducció de les telecomunicacions més avançades. Però, com assenyalava Aldomà pàgines abans, "les inversions necessàries per aconseguir una bona mobilitat a les àrees rurals són ingents si es refereixen a les inversions necessàries per habitant, i resulta impossible pensar en un nivell de servei equiparable al de les àrees més poblades." [168] Tot això és tractat en el capítol cinquè, "Les xarxes i els equipaments ciutadans" [167-190, 17 mapes].