abocadors, juntament amb isolínies d'intensitat, aporta una delimitació real, sense embuts, dels sistemes urbans de Catalunya. S'hi reconeix l'àrea metropolitana de Barcelona amb els sistemes d'Igualada, Granollers i Mataró capturats però no encara devorats; el triangle Reus-Tarragona-Valls, Manresa, Vic i Girona resten independents. Lleida, Olot o Tortosa semblen tenir una entitat menor. És un mapa crucial, el qual cal comparar amb el 7.1 "La definició de la ruralitat com a espai desafavorit de feble presència dotacional". En aquest context, he trobat a faltar cartografia de resultats electorals.

Es palpava la conclusió a la qual es volia anar a parar: "l'oposició històrica entre camp i ciutat, que era tan evident en la societat industrial i urbana dels anys 1970 i anteriors, es troba pràcticament desapareguda avui dia [...] Avui es pot parlar encara d'una Catalunya urbana metropolitana i una Catalunya urbana no metropolitana o rural, però aquesta dicotomia va quedant també esborrada per les transformacions dels nous temps." [237] El capítol darrer, "Noves ruralitats" [p. 237-255, 14 mapes] s'abona a destacar-ho. La presentació d'una estructura urbana i dinàmica dels municipis per cadascuna de les grans regions de Catalunya culmina amb un mapa de síntesi final, el 7.14, en el qual s'atacona la conclusió general: la ruralitat marxa, doncs, al pas dels contrastos de la Catalunya metròpoli.

La ruralitat ve a ser, doncs, l'altra cara d'una mateixa societat urbana. "Existeix realment

una ruralitat social diferenciada de la ciutat, o es tracta, senzillament, de determinats ambients que complementen la vida urbana?" [237...] "Vist des del que es considera ruralitat, des de la gent que viu permanentment a l'arcàdia rural enyorada, aquestes qüestions provoquen perplexitat, i les respostes són força escèptiques. Per què? Doncs perquè per a ells la visió històrica de la ruralitat simplement no existeix." [238] L'Atles de la nova ruralitat, però, no es proposa pas a recuperar aquesta visió en profunditat. La feblesa de la geografia històrica de Catalunya i la insensibilitat geogràfica demostrada, malgrat excepcions, dels estudis d'història rural, no fan possible una síntesi aprofitable.

La interpretació de Catalunya en la perspectiva d'una nova ruralitat que ens ofereixen Ignasi Aldomà i l'equip del Servei de Cartografia i SIG de la Universitat de Lleida, tots plegats coordinats per Eduard Trepat i Meritxell Serret, té tot l'aire d'una fesomia geogràfica ben travada i conjuntada. Han reeixit plenament en oferir una obra renovadora per al millor coneixement del territori català i cal agrair-los l'esforç i cura de l'edició. Un agraïment que cal estendre, és clar, a la Fundació del Món Rural, la qual ha fet possible la producció de l'obra i, a més a més, la seva difusió efectiva fora dels circuits comercials. Efectivament, podeu descarregar-vos-la en suport PDF a l'adreça www.fmr.cat/atles sense cap cost. Confiem, doncs, que l'Atles de la nova ruralitat gaudeixi de la difusió que bé es mereix. [Pau Alegre, 28 de gener de 2010]