"Mentre els conreus, les pastures o els boscos explotats ocupen la major part del territori, la població depèn molt poc i cada cop menys de les activitats agràries" la qual cosa fa que "les anomenades societats agràries s'identifiquin cada cop més amb les maneres de fer i els comportaments característics de la societat industrial i urbana." [77] Això és el que tractarà de mostrar el capítol tercer: "Agricultura, agroindústria, complex biotecnològic" [77-128, 44 mapes]. Tanmateix, tot i la difusió general anunciada, els tres primers mapes de distribució d'ocupats en el sector agrari i en la indústria alimentaria, mostren altra volta el país mig partit pels trets urbans i rurals que s'endevinava en el capítol anterior, a banda i banda de la dorsal Tortosa-Olot.

La indústria alimentària és, actualment, el motor de la producció agrícola i, sobretot, ramadera. En efecte, un 60% de la producció agrària final ve de l'engreix de bestiar, amb un pes considerable del porcí: gairebé la meitat de la producció agrària ramadera. La resta se l'emporten, si fa o no fa a parts iguals, l'aviram i el boví, tant de llet com de carn. En la cartografia de l'apartat es destaca la faixa del territori situat entre les línies Balaguer-Olot i les Borges-la Bisbal, o de Lleida a l'Empordà. Més endavant [p. 112], el mapa 3.27, "La dimensió econòmica mitjana de les explotacions agràries per municipis en unitats de dimensió europees (UDE)", la torna

a dibuixar perfectament. És la "diagonal ramadera" dels porcs i els vedells, mentre que l'aviram s'arrauleix, com la majoria de les cooperatives i de l'arboricultura, al terç sud-oest, rere la línia Balaguer – el Vendrell. L'apartat de la producció agrària s'arrodoneix amb diversos mapes i comentaris sobre les denominacions d'origen, les àrees emparades, etc., creades en l'avinentesa que "la dependència de les produccions agràries del clima i dels sòls justifica que determinades produccions s'adaptin millor a uns llocs que a uns altres, i d'aquí la raó de les diferenciacions geogràfiques." [103]

Els canvis en els preus dels productes agraris esdevinguts als darrers anys no són, possiblement, conjunturals: "els excedents agraris són cosa del passat" i els preus agraris alts persistiran, com el de qualsevol matèria primera. "Fins a quin punt les possibilitats de millora de les rendes agràries que s'obren amb la nova situació suposaran canvis en les estructures de producció i les tendències dels darrers decennis?" [109] Actualment, unes 30.000 explotacions "o empreses agràries dignes d'aquest nom" encara seran minorades en l'esdevenidor "per la pressió inexorable de la conversió industrial de les estructures de producció del sector", sobretot en el sector d'engreix de porcí, pollastres i vedells. Però Aldomà considera difícil la generalització de la integració vertical a totes les branques de la