"La renovació de la població i societats rurals" és la temàtica del capítol segon [39-76, 39 mapes]. Atès que la població resident registrada a l'interior de Catalunya és inferior a la real, qualsevol valoració de la ruralitat grinyolarà per la seva base. I d'aquí, hom passa a la crítica dels registres d'empadronament: "Si la proporció d'empadronats en un lloc que no és la seva residència habitual pot semblar en un conjunt reduïda, aquesta creix de manera significativa a les comarques interiors de Catalunya, on s'arriba a valors superiors al 60% en el cas de la població estudiant [que només és un 10% per al conjunt de Catalunya] i pròxims al 20% en el cas de la població ocupada [2,5% per a tot Catalunya]. A partir d'aquestes xifres, es pot dir que els residents absents de llarga durada es converteixen, al cap i a la fi, en un indicador més de ruralitat i, alhora, un dels més fiables i contundents..." [39]

Durant els darrers anys, amb l'arribada de la nova immigració, interior i exterior, s'insinua un redreçament de la població rural, castigada de feia temps per un declivi que semblava inexorable Tanmateix, el redreçament encara no ha quallat. Ho reflecteix el mapa 2.26, "Saldo migratori dels desplaçaments interiors supracomarcals per municipis i per comarques, 2001-2007", el qual mostra com els millors saldos, en aquest context, es donen a la tercera corona metropolitana, la de les grans urbanitzacions i ciutat difusa, més o menys a cavall de la dorsal catalana estesa

des de Tortosa fins a Olot, i no pas a la Catalunya interior. L'onada immigratòria que ha portat més d'un milió d'estrangers al llarg i ample del territori de Catalunya sense excepció, rep una atenció especial. El mapa 2.30, "La població estrangera segons nacionalitat dominant per municipis arribada entre 2002-2007", "mostra una especialització territorial força significativa. Els originaris dels països [de l'Est europeu] són els veritables colonitzadors de les comarques interiors i, particularment, dels municipis petits." [67]

A vegades, els comentaris no estalvien valoracions sobre conductes socials. Posem per cas en el del mapa 2.24, "Pes de la població masculina adulta (de 35 a 65 anys) separada o divorciada per comarques", quan s'apunta que "les proporcions no són gaire elevades, però, tanmateix, s'hi deixa entreveure un comportament més conservador de les comarques interiors a l'hora de trencar les relacions matrimonials." [p. 60] Caldria afegir, em penso, si el comportament conservador també és conseqüència del fenomen dels "residents absents de llarga durada." O bé, en un altre context, en referir-se a la millora del nivell formatiu des de la perspectiva de la modernitat, és a dir, en fer equivalent el pòsit cultural de la societat amb l'assoliment d'un determinat nivell d'estudis reglats, no es fa esment dels coneixements acumulats per la "vella ruralitat" si no és d'esquitllentes.