tres modalitats d'implantació cartogràfica, des de els usos del sòl fins als balnearis passant per la xarxa viària. D'entre aquests, tornen a predominar els emmarcats pel perímetre del Principat. Els mapes d'àmbit subregional es poden comptat amb els dits de les mans i, encara, amb una certa preferència per l'Alt Pirineu. Sigui com vulgui, l'aparell cartogràfic de l'obra, la veritable justificació de la paraula Atles, confirma l'excel·lència de l'equip de treball habitual del Servei de Cartografia i SIG de la Universitat de Lleida.

I anem pel text d'Aldomà. En el capítol primer, "L'àmbit de la ruralitat, una introducció històrica i espacial" [p. 11-38, 21 mapes] remarca que, des d'un punt de vista d'ocupació del sòl, els usos pròpiament urbans ocupen una superfície molt escarransida de Catalunya. És la percepció del territori que ens dóna qualsevol imatge de satèl·lit i que no oblida pas d'adjuntar. El text i els mapes de l'apartat s'abonen en assenyalar com les inèrcies físiques inherents a les formes de l'hàbitat (el clima, l'altitud, el pendent, etc.) limiten clarament el desenvolupament econòmic i humà, i com el continuaran limitant. Sorprèn, en canvi, la poca importància que dóna als factors de colonització històrica del territori. Tot i l'èmfasi posat en remarcar que la ciutat i el camp canvien amb el temps i en l'espai, la

profunditat històrica de la ruralitat catalana es veu encongida, al llarg de tot el llibre, a l'evolució recent, la dels darrers trenta anys, o cinquanta estirant llarg.

La ruralitat com a espai de feble presència humana es concreta en l'anàlisi de la densitat demogràfica des de diversos caients, perquè "la ruralitat es percep i s'analitza des d'un punt de vista més social o de l'activitat humana" [27] que no pas per l'ocupació del territori presentada amb anterioritat. Amb els mapes de densitat de població de Catalunya al davant, constata l'existència d'"una costa mediterrània i un entorn metropolità densament poblats i, en conseqüència, urbans, i un país interior poc poblat i, per tant, rural, amb l'excepció de petites taques que representen els centres urbans que donen servei al territori."[27] Així doncs, el paper crucial atorgat a la densitat demogràfica es fa evident en comprovar que la magnitud de la població i de les seves activitats només s'incorporen a l'Atles com a conceptes complementàris. La síntesi del mapa 1.17, "Caracterització de la ruralitat dels municipis a partir dels criteris de densitat i població, 2007", procura salvar i incorporar les dues mesures demografiques en una tipologia de municipis més rurals, menys rurals, menys urbans i més urbans. Val la pena entretenir-nos en la seva lectura.