La manca o la llunyania de serveis bàsics, com l'ensenyament i la sanitat, es posa com una de les causes fonamentals de l'emigració soferta per les àrees rurals durant el segle XX. "El manteniment de l'escola i del mestre resulten importants per a la supervivència de les petites comunitats rurals..." [176] La densitat demogràfica posa llindars draconians a la continuïtat de comerç i dels serveis privats: "Per sota dels 500 habitants a les comarques meridionals i per sota dels 200 a les pirinenques es fa difícil mantenir una oferta comercial i de servei mínima..." [181] Per acabar el repàs, les fusions municipals efectuades als anys seixanta, com a mitjà per donar millors serveis públics, són posades en entredit. En canvi, sense donar explicacions, gairebé per sorpresa, posa els consells comarcals com "una institució local que, amb totes les limitacions que es vulgui, s'adapta perfectament als requeriments d'una societat rural que planteja les mateixes necessitats d'una societat urbana i vol trobar-hi solucions més o menys pròximes." [185]

Els canvis de tota mena "han portat, però, els habitants de les àrees rurals cap a formes de vida típicament urbanes i a assumir elements nous d'identificació, també en l'aspecte territorial [...] Els pobres i rústecs habitants del camp han desaparegut; els nous afegeixen poca cosa més que la singularitat indefugible del paisatge a la cultura urbana general." [191] El creixement de la renda ha estat coetani al despoblament. El capítol sisè, "Territoris d'oportunitats" [p. 191-236, 31

mapes], malda per mostrar el cantó amable de la nova ruralitat. El títol del primer apartat rebla el sentit del capítol: "De rurals desafavorits a privilegiats". El recordatori de la Llei 23/1983 de política territorial com a instrument eficaç per a frenar el daltabaix del "país interior" no és pas balder. Som ben lluny de posicionaments hipercrítics: "Si les comarques interiors són més riques i s'assimilen a la resta és perquè les persones, els béns, els serveis i els diners es mouen cada cop amb més intensitat d'un lloc a un altre, i en un espai relativament reduït com Catalunya no hi ha lloc per a grans diferències econòmiques i socials, llevat de les que genera la mateixa jerarquia social i que es poden experimentar en passar d'un carrer a un altre."[191]. Més clar l'aigua.

I ens acostem al nus de la nova ruralitat. L'àrea metropolitana de Barcelona s'estén arreu. Els mapes 6.5, "Àrees de cohesió de grandària metropolitana", i 6.6, "Continuïtat de la taca urbana entre municipis contigus", ho demostren a gratcient malgrat els esforços en els comentaris per a salvar, d'una manera o altra, la independència "metropolitana" de les àrees de Tarragona i Girona. I així, els "pobres i rústecs habitants del camp" han esdevingut "cosmopolites empobrits habitants de la ciutat", ve a dir un altre títol d'apartat: "De pobletans a ciutadans." [200] Tanmateix, el mapa 6.19, "Ubicació d'abocadors i centres gestors de residus urbans i industrials", en prescindir de les delimitacions municipals, i situar les localitzacions absolutes dels