Per tot això i altres coses, la meva disposició per a la lectura i comentari del llibre Francesco Indovina. Del análisis del territorio al gobierno de la ciudad era força magra, oimés quan ja se n’havia fet l’oportuna presentació pel curador a la Societat Catalana de Geografia, amb conferència del protagonista, dissertacions resumides en aquest Obrador Obert SCG quan tocava. Però calia fer-ho, perquè, més enllà de preferències personals, l’estela científica i humana del professor Indovina a Catalunya és de llarga durada i ha deixat una saó profunda al nostre àmbit geogràfic. El curador de l’obra ho deixa prou clar a les notes que li dedica [p. 13-42] per a descriure i enaltir la seva trajectòria intel·lectual i política d’ençà el trasllat de la Sicília natal al nord transalpí, per a especialitzar-se en la docència, la recerca i el treball aplicat en dret financer durant els anys cinquanta i seixanta. Són notes sumàries, lligades sobre la fluència vital del biografiat, les quals volen accentuar un punt d’inflexió molt acusat en el pas dels anys setanta als vuitanta. En efecte, si, fins aquell tombant, Nel·lo en destaca l’estira-i-arronsa entre l’activitat professional i la militància política a Milà i a Venècia, aquest joc s’esvaeix en abandonar Indovina el PS italià i concentrar les seves activitats en la

direcció, amb tot el treball de gestió que això comporta, del Dipartimento di Analisi Economica e Sociale del Territorio del Istituto Universitario di Architettura de Venècia (DAEST-IUAV), amb el qual l’IEMB va nuar relacions sòlides i fructíferes.

El gruix de l’obra és constituït per l’aplec de sis articles [p. 67-252], cinc dels quals ja havien estat publicats amb anterioritat, i un, el darrer, escrit expressament per a aquesta ocasió. Tots ells han estat traduïts de l’original en italià per Bernat Lladó de manera prou convincent. La selecció de textos, efectuada colze a colze per Nel·lo i Indovina, va precedida per un simulacre d’entrevista del primer al segon a les p. 43-65 sobre el tema “Forma urbana i govern de la ciutat”, el qual complementa i aclareix adequadament -més que no pas introdueix- els sis textos capitals. El mateix to completiu tenen les “Set claus per a la lectura de l’obra de Francesco Indovina” proposades per Oriol Nel·lo, amb finalitat didàctica, tot sigui dit, les quals tanquen el volum [p. 253-287]. L’afegit d’una acurada selecció de citacions de tota època, dóna la justa mesura de l’àmplia bibliografia produïda per l’intel·lectual italià [p. 289-294].