Deixant de banda la peculiaritat de l’entorn espai-temps en el qual s’orienta, la concreció del concepte de ciutat difusa és dilatada, esforçada i convincent. Els lectors que no s’hagin saltat l’entrevista (o conversa, segons Nel·lo) antecedent als sis articles, recordaran, sens dubte, el comentari del professor Indovina següent: “Recordo alguna de les vegades que vaig visitar Catalunya a començament dels anys noranta, poc després de la publicació dels primers resultats de la nostra investigació. “Ara et portarem a visitar la nostra ciutat difusa!”, em van fer saber els amics de la universitat, en iniciar un tour périphérique a la metròpoli barcelonina. I el que van mostrar-me, en una sortida rere altre, no era, de cap manera, allò que nosaltres havíem procurat descriure a Itàlia amb aquella denominació.” [p. 54] Amb això, els coneixedors de l’àmbit geogràfic català en tindran prou per a madurar les explicacions del professor Indovina. És difícil, en canvi, que els lectors iberoamericans que no el coneixen, suposats destinataris principals del llibre, el puguin aprofitar del tot.

Al capdavall, el concepte de ‘ciutat difusa’, entès, a grans trets i un pèl cantelludament, com un enteixinat funcional diversament jerarquitzat entre assentaments humans polivalents, queda subsumit en el concepte d’arxipèlag metropolità, en el qual apareixen més ben perfilats aquells assentaments com a pols d’atracció en una xarxa de comunicacions molt desenvolupada. Ho fa a “La nuova dimensione urbana. L’arcipelago metropolitano” [inclòs a Marcelloni, M. (coord.): Questioni de la città contemporanea. Milà: F. Angeli, 2005] i a “Nuovo organismo urbano e pianificazione di area vasta” [Archivio di Studi Urbani e Regionali, 37 (2007)]. De la mateixa manera com la ‘ciutat difusa’ no és la urbanització difusa ni l’sprawl urbà, l’arxipèlag metropolità tampoc no és la ciutat de ciutats, perquè si “aquesta darrera expressió destaca la dimensió metropolitana, la primera emfasitza la relació entre ciutats.” [196]

El govern de la ciutat difusa i l’arxipèlag metropolità per mitjà d’una planificació territorial participativa haurà de tenir ben