Els llibres dedicats a la temàtica urbana m’eren molt llaminers fa trenta i quaranta anys. N’havia col·leccionat una bona colla als prestatges de casa. No puc recordar si també hi havia Lo spreco edilizio, editat a cura de Franco Indovina l’any 1972, en la traducció castellana que sota el títol El despilfarro inmobiliario va ser publicada per G. Gili (1977) a la prestigiosa col·lecció “Ciencia urbanística” dirigida per Manuel de Solà-Morales. No ho puc comprovar perquè a darreries dels anys vuitanta, l’interès per aquest domini del coneixement se m’havia extingit gairebé del tot, i vaig acabar desfent-me d’aquella literatura per fer-ne donació a la biblioteca de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona (IEMB), justament quan el professor Oriol Nel·lo n’acabava de prendre les regnes, “de tornada a Catalunya després d’alguns anys a l’estranger”, com ell mateix recorda oportunament a la primera pàgina de la introducció de l’obra que procuraré comentar.

Diversament al que confessa el professor Nel·lo a la introducció al·ludida, no vaig fer cap esforç per a llegir l’article “Sull’uso capitalistico del territorio”, escrit per

Indovina mateix en col·laboració amb Donatella Calabi [Archivio di Studi Urbani e Regionali, 2 (1973)]. Possiblement, aquell text anava a examen de l’assignatura impartida ex aequo per una professora, la qual va cantar les excel·lències d’El desenvolupament del capitalisme a Rússia en un seminari dedicat a W. Christaller i A. Lösch -us ho puc ben assegurar- , i un professor, qui, en el mateix seminari, no va parar d’encensar el Tractat d’economia marxista. Hi ha situacions que fan desbordar la bona fe i educació d’un hom, i les benèfiques intencions dels companys van provocar-me reaccions oposades a les desitjades. Sembla ben bé allò que li va passar a J.M. Espinàs en relació amb un aprenent de poeta, en tenir d’aguantar-li la recitació en veu alta de l’obra completa tot baixant en autobús pel carrer Villarroel de Barcelona [Relacions particulars (2007), p. 45]. Sense que Indovina, Calabi, Lenin o Mandel en tinguessin cap responsabilitat, l’interès que havia concedit als enfocaments metodològics crítics de l’urbanisme i l’ordenament del territori, d’ençà la lectura d’Explanation in Geography (1969) de D. Harvey, efectuada cap a 1973, i de la qual encara conservo el resum, es va refredar a poc a poc, fins al final esmentat ratlles amunt.