El 15 de novembre d’enguany, l’urbanista italià Francesco Indovina va impartir una conferència amb el nom De la ciutat difusa a l’arxipèlag metropolità organitzada per la Societat Catalana de Geografia a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Indovina és professor a la Facultat de Planificació del territori de l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia i a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Sassari. Ha escrit diversos llibres relacionats amb el tema de la conferència, entre els quals cal destacar Dalla città diffusa all'arcipelago metropolitano (Franco Angeli, 2009). Indovina també va coordinar la publicació La ciudad de baja densidad (Diputació de Barcelona, 2007), la base de la qual va ser un curs de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona. L’estada de l’urbanista italià a Barcelona ha coincidit amb la presentació del llibre d’ Oriol Nel·lo Francesco Indovina: Del análisis del territorio al gobierno de la ciudad, (col. Espacios Críticos, vol. 4, Icaria Editorial), que va tenir lloc el dia 13 de novembre al Centre de Cultura Contemporània d’aquesta ciutat.

Precisament, va ser Oriol Nel·lo l’encarregat de presentar Indovina als assistents. Nel·lo va remarcar la relació que Indovina ha mantingut amb alguns departaments de geografia de les universitats catalanes com la Universitat Autònoma de Barcelona o la Universitat de Girona, on ha impartit classes i també va esmentar la concessió l’any 2010 del primer premi Joan Vilagrasa d’estudis urbans a la Universitat de Lleida.

Nel·lo va remarcar tres aspectes de la personalitat d’Indovina en relació als seus estudis territorials i a la seva trajectòria professional. Per ell, Indovina és un bon representant de com la teoria s'imbrica amb la pràctica i va posar com a paral·lelisme d’aquest tipus d’imbricació dos geògrafs tan nostrats com Lluís Casassas o Enric Lluch, amb una intensa dedicació a suggerir i intentar portar a la pràctica les idees relacionades amb l'organització territorial de l’Administració. Els altres aspectes remarcats de la trajectòria professional d’Indovina van ser la tasca docent, tant com a ensenyant o com organitzador de diversos aspectes de la gestió universitària així com la seva participació en política.

Després de la presentació, Indovina va començar la seva explicació. En primer lloc va analitzar els valors positius de viure en una “aglomeració urbana” i quins són els elements d’aquesta convivència de proximitat que repercuteixen en benefici per a les activitats econòmiques, per a la família i per a l’individu. Aquesta forma de vida urbana s’ha mantingut durant força temps però a partir d’un determinat moment que no és simultani a totes les àrees urbanes es produeix un fenomen d’”explosió” de la població que viu a la ciutat, de manera que la població es comença a traslladar a ciutats més petites o directament al camp.

La fotografia del conferenciant acompanyat
per O. Nel·lo és d'E. Bertran (SCG).

Indovina identifica aquest canvi de mode de vida amb l’aparició del fenomen de la ciutat difusa, que defineix com una àmplia proporció del territori urbanitzat que ofereix una gran abundància i varietat de funcions, amb una àmplia dotació de serveis malgrat que estiguin esparsos i que la població utilitza com si es tractés d'una ciutat. La ciutat dispersa és una forma d’organització urbana en la qual els usos no es concentren en una aglomeració concreta sinó que es poden trobar en un punt qualsevol del territori de manera que tot ell s’empra com una ciutat dilatada a l’espai i els habitants d’aquest recreen condicions urbanes en aquesta dilatació espacial. Un dels exemples que va citar en la dispersió d’usos va ser el dels serveis “banals”, com els centres comercials, per a l’esport o per al lleure i un dels exemples de com la població empra aquest territori va ser sobre la compra de sabates: en una ciutat aglomerada tu tries un carrer comercial; en una ciutat dispersa tu busques en els centres comercials ubicats en diferents llocs del territori de manera que el temps de cerca pot ser el mateix però l’espai recorregut per trobar les sabates és diferent.

Quins són els efectes de la ciutat dispersa? Com a aspectes negatius: excessiu consum de sòl, alta mobilitat privada o reducció de la qualitat ambiental. En canvi, com aspectes positius: millora en l’habitatge; reducció dels costos de vida; construcció d’un sentiment més alt de comunitat ja que la relació veïnal és més fàcil; menor especialització social de l’espai en el sentit que la ubicació en un determinat punt del territori és una decisió individual i no del mercat  seguir >>>