<<< retrocedir  ja que, a diferència de la ciutat, no hi ha barris cars o barats sinó que l’habitatge es construeix a partir de la disponibilitat econòmica de qui el vol construir en el lloc elegit. Aquesta expansió dels usos i funcions urbanes en el territori també comporta un enriquiment ja que augmenta la diversitat d’activitats en l’entorn rural.

L’aglomeració que expulsa població acostuma a perdre les classes mitjanes de manera que a la ciutat concentrada es queden els residents que poden afrontar el cost de viure en una aglomeració “cara” o els pobres (polarització social). En un primer moment augmenta la jerarquia territorial ja que a la polis aglomerada (polis d’excel·lència) perduren els sectors financers, de les comunicacions, els serveis complexos, etc... Però si el procés no s’atura, d’aquestes polis comencen a sortir els sectors econòmics que s’hi havien mantingut i es traslladen cap a les ciutats mitjanes o petites de manera que el territori dispers es comença a enriquir amb elements de qualitat i la ciutat dispersa esdevé una metròpoli territorial en la qual la multipolaritat és el signe dominant, l’excel·lència s’ha difós en el territori i la mobilitat té múltiples direccions.

Des del punt de vista de la sociologia urbana, Indovina va contraposar els trets diferenciadors de la vida en una comunitat petita i en una aglomeració. La comunitat petita, entesa com a poble o ciutat petita, té com a tret essencial una gran força que involucra tots els habitants que comparteixen una experiència territorial i social comuna, tots estan implicats i són partícips de la mateixa realitat social i es fonamenta la solidaritat de manera que es creen uns forts sentits de pertinença i d’identitat fruit de la cohesió social. L'experiència de la metròpoli es fonamenta en la llibertat individual, la multiplicitat d'oportunitats, el costat imprevisible de l'experiència quotidiana però també comporta anonimat, soledat, segmentació social i manca de sentit de pertinença. Per Indovina, l’aparició de l'arxipèlag metropolità és molt interessant perquè permetrà conjugar aspectes positius d'ambdues sociologies urbanes ja que a l'interior de l'arxipèlag conviuen diferents formes d'assentaments: ciutats concentrades de grandària mitjana o gran, centres urbans petits, urbanitzacions residencials sense centre, habitatges disseminats i aïllats, zones d'assentaments productius, tot integrat per la funcionalitat i l'ús que li donen els respectius habitants.

La dificultat de metròpoli territorial rau en la governança ja que el territori està conformat de ciutats, centres, llocs esparsos, amb una força més reduïda per part de les aglomeracions. Una governança que segons Indovina hauria de fer-se amb visions estratègiques, creació d’oportunitats, infraestructures per a la mobilitat i desenvolupament cultural.

Nombrós va ser el públic que va assistir a la conferència del professor Indovina i cal dir que la sala va quedar petita per acollir tots els qui el van anar a escoltar i tot i que la conferència va ser en italià va comptar amb l'acompanyament d'un power point que va emprar el mateix Indovina i que, a més de ressaltar les línies mestres de l'exposició, va facilitar el seguiment de l'explicació, que no va disposar de traducció simultània tot i que cal admirar la capacitat per entendre l'italià dels presents que, aparentment, van poder seguir força bé la intervenció d'Indovina atesa la sincronia entre els mig-riures del professor i els del públic, que van coincidir al llarg de tota l'explicació.

Al principi de l'acte es va entregar el novè premi Josep Palau i Vera dos millors treballs de geografia realitzats per alumnes de secundària [Elisabet Sau i Raventós, Societat Catalana de Geografia].