Com avançava al paràgraf introductori, Tarragona, com tots els àmbits geogràfics, és un lloc en transformació continuada. En aquest context, però, la regulació natural espontània —“compte amb aquestes lleres de rius i barrancs normalment buides”, com diu Saladié— i l’ordenament social de l’espai, comporten sovint canvis i escenaris indesitjats. La previsió de tot allò que pot succeir en un territori acotat —la mesura de la seva capacitat—, de manera que satisfaci les expectatives de progrés de la seva societat amb el mínim cost —la valoració del seu impacte— és un exercici d’estira-i-arronsa entre governants i governats anomenat planejament: urbanístic, social, econòmic, etc. El capítol setè és dedicat, justament, a la recopilació i la valoració de les propostes pretèrites i actuals de planejament urbanístic de Tarragona i ha estat efectuat per Josep Oliveras: “La planificació del territori i el creixement de la ciutat” [p. 313-391]. És un capítol dilatat, informat i ben travat, gairebé un llibre dins un llibre. S’inicia amb un repàs de les normes urbanístiques aplicades des del segle dinou fins al període anomenat de la transició democràtica, i molt especialment el Pla de 1960 i la seva revisió de 1973, els quals vénen a ser els responsables del creixement

desordenat i caòtic, el d’una ciutat esbocinada, durant els anys d’expansió de 1960-1980. A continuació, fa un estudi exhaustiu del Pla General de 1984. La darrera part del capítol és una exposició de les difícils vicissituds viscudes durant el darrer decenni en els intents d’establir una nova normativa urbanística general fins a la seva recent aprovació definitiva, una norma que dissenya el que ha de ser la ciutat del segle vint-i-u. De més a més, el capítol fa un breu repàs d’algunes normatives supramunicipals, especialment el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, i inframunicipals, en concret el Pla Especial de la Part Alta.

El darrer capítol de l’obra, “La ciutat i la seva regió” [p. 395-446], aborda l’estudi de la situació geogràfica de la ciutat, de la seva relació amb el territori que l’envolta. Dit d’una altra manera, es tracta de veure com la ciutat de Tarragona a través de les seves activitats administratives, comercials, de prestació de serveis i altres és capaç d’articular al seu entorn un territori més o menys ampli. Josep Oliveras, autor del capítol, hi revisa, en primer lloc, les diverses divisions administratives de les quals Tarragona és capital, herència afortunada de la designació