aplicats d’altres especialistes universitaris: d’antropologia, d’economia, de sociologia, d’història, etc. De fora la Universitat, destaca l’aprofitament de les publicacions del Centre d’Estudis de la Cambra de Comerç de Tarragona i d’algunes publicacions de l’Ajuntament, del Port de Tarragona, de la delegació del Col·legi d’Arquitectes, de la Diputació de Tarragona, així com altres de no publicats, com les memòries dels documents de planejament urbanístic. Però el treball no és ni una síntesi bibliogràfica de tall acadèmic ni, com fàcilment es pot suposar, una obra de divulgació epidèrmica. És una reelaboració aprofundida, completa i equilibrada, feta de cap i de nou, dels estudis i de la documentació de base estadística disponible sobre el passat recent de la ciutat i del futur que cada dia que passa es fa més present.

La distribució temàtica dels vuit capítols en els quals es desplega l’obra, acusa la dificultat dels autors per a articular les contribucions llurs en un discurs homogeni i entenedor —se’n surten amb nota, cuito a dir— i es repenja decididament en un esquema evolucionat de la geografia urbana tradicional. Així, en un recorregut que va de la presentació del medi físic del terme, fins a la delimitació de les àrees d’atracció comercials,

productives i polítiques de Tarragona o, en altres paraules, de l’emplaçament a la situació, desfilen l’estudi de la població, la classificació dels teixits construïts i el desxiframent de la urbanística.

Pel títol donat, el capítol primer, “Marc geogràfic de Tarragona” [p. 19-36], escrit per Oscar Saladié i Borraz, sembla fugir d’estudi. Però en la mesura com el medi físic condiciona les activitats humanes, aquestes també incideixen en el medi natural, transformant-lo, modificant-lo i degradant-lo, en una acció que no coneix límits administratius. És bo, doncs, que el repàs de la forma i la disposició del relleu, el clima, les aigües, la vegetació i el sòl, hagi ampliat l’àmbit d’estudi, “el marc geogràfic”, més enllà de la línia de terme. L’exposició és molt agraïda per amena i convincent. Tot amb tot, crec que hauria estat més adient publicar aquest capítol com a introducció al volum primer de l’obra completa, atesa la interacció incessant i acumulativa entre medi i acció humana. Els autors de La ciutat actual. Geografia i urbanisme no se’ls escapa pas aquesta alternativa i, a la introducció, procuren justificar, potser amb poc convenciment, l’elecció adoptada.