"La població: dinàmica i estructura" [p. 39-106] és el títol del capítol segon, escrit per Santiago Roquer. És una anàlisi demogràfica modèlica de la població tarragonina dels darrers vint anys. S’obre, bàsicament, en dues grans vessants. D’una banda, la del creixement de la població, amb l’estudi dels factors naturals i migratoris que en són responsables; i d’altra, la de l’anàlisi de les característiques de la població, es a dir, l’estudi de la seva estructura demogràfica (edat, sexe, nacionalitat, lloc de naixement, nivell d’estudis, característiques socioeconòmiques, etc.). A tall de complement fa una breu presentació d’alguns indicadors del benestar de la població tarragonina i del comportament electoral de la població tarragonina durant el període esmentat. El període estudiat (1986-2008) s’ajusta estrictament al proposat per als continguts del volum. Amb això, els lectors potser trobaran a faltar alguna xifra comparativa del passat no tant recent, dels anys seixanta i setanta del segle passat. Haurien anat bé per a copsar millor els canvis resumits a les taules i explicats al text. Però, és clar, això són dades del volum anterior de l’obra completa.

L’anàlisi de “Les activitats econòmiques” [p. 109-149] omple el tercer capítol i ha estat preparat i redactat per Josep Oliveras. El reparteix en dos grans apartats: les funcions econòmiques de Tarragona i els motors de l’activitat econòmica. En el primer, estudia i valora les macromagnituds econòmiques, tant pel que fa als llocs de treball com a les grans magnituds, en concret el producte interior brut (PIB) i el valor afegit brut (VAB), així com l’estructura empresarial. Per bé que el sector industrial químic ha estat punter en la generació del VAB durant molts anys, a l’actualitat és superat clarament pel conjunt del sector de serveis, dintre dels quals destaca el dels serveis immobiliaris de tota mena. A la segona part del capítol, Oliveras fa un estudi singularitzat i detallat d’aquelles activitats que cal considerar com els motors econòmics de Tarragona, les que li donen vida i n’asseguren el futur, és a dir: l’activitat portuària, la indústria química, les activitats sanitàries i la Universitat Rovira i Virgili.

El quart capítol, titulat ”Evolució urbana i morfologia de la ciutat” [p. 151-212], ha estat confeccionat per José I. Muro. D’entrada, en reprendre el marc físic exposat al capítol