Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Jaume Busquets i Albert Cortina (a cura de): Gestión del paisaje: Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje. Barcelona: Ariel, 2009; 703 p. ISBN 978-84-344-2890-4. | Ressenya de S. Soto-Bayó (2009) : pàg. 1 · 2 · 3 · 4 · 5 · 6 |
estabilitat als paisatges humanitzats. Així, la gestió del paisatge tindrà un paper primordial de cara a controlar el desenvolupament de paisatges urbans i metropolitans en disseminat, dels paisatges litorals en relació amb els riscos associats amb el canvi climàtic, i dels paisatges forestals per a preservar la seva funcionalitat ecològica. En la tercera part del llibre, els autors fan una aproximació teòrica a l’estudi del paisatge. En el capítol primer, Busquets assumeix el concepte de paisatge com a text per a llegir, composat per signes (i valors) relacionats mitjançant una sintaxi específica. Els components naturals i humans que conformen la realitat són els signes que seran llegits per les persones. Els humans actuem sobre l’espai tal com el percebem i és per això que resulta important que el gestor del paisatge sigui capaç de reconèixer els valors i els significats del paisatge per a treballar en la seva conservació o restauració, amb la qual cosa s’afavoriran els signes que agleven la comunitat. En el segon capítol d’aquesta tercera part, Maria de Bolòs i Antonio Gómez rememoren la Paisologia o ciència del paisatge, el seu |
desenvolupament científic i conceptes principals. Remunten la seva trajectòria fins a finals de segle XIX, quan apareix una concepció científica del paisatge. El seu desenvolupament conceptual i metodològic no ha parat fins avui dia, moment en el qual s’ha vist reforçat per una major sensibilitat per les temàtiques mediambientals. És una ciència que es recolza en un gran ventall de teories i de conceptes manllevats d’altres ciències. Els dos autors també discuteixen la fragmentació del territori en unitats regionals homogènies d’acord amb la distribució dominant de variables o altres elements a certa escala d’estudi. En el capítol tercer, Rufí Cerdan presenta les tècniques d’avaluació ambiental i de les maneres com es poden aplicar a la valoració del paisatge. En primer lloc, l’autor detalla que l’avaluació ambiental està formada per aquelles decisions preses sobre les actuacions que poden tenir efectes sobre el medi ambient i el territori. En concret, les modalitats d’avaluació ambiental explicades in extenso, incloses les pautes d’aplicació en la seqüència de l’estudi, són dues: l’avaluació d’impacte ambiental (EIA) i l’avaluació ambiental estratègica (EAE). |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 30 de maig de 2012 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |