Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Jaume Busquets i Albert Cortina (a cura de): Gestión del paisaje: Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje. Barcelona: Ariel, 2009; 703 p. ISBN 978-84-344-2890-4. | Ressenya de S. Soto-Bayó (2009) : pàg. 1 · 2 · 3 · 4 · 5 · 6 |
En el capítol quart, Juli Esteban reporta el procés d’inclusió del paisatge en la planificació territorial i urbanística i en la mida que aquests plans són formes de projectar l’espai on vivim. En conseqüència, el gran repte del planejament rau en la conciliació de les pressions de desenvolupament econòmic i de millora social, amb la conservació de la qualitat de l’entorn visual i ambiental. En el capítol següent, el cinquè, Joan Nogué i Pere Sala expliquen que la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, aprovada pel Parlament de Catalunya el 2005, estableix que cal preparar catàlegs del paisatge per a ús durant la formació de planejament territorial i implantació de polítiques sectorials. Els catàlegs del paisatge són preparats per grups de treball interdisciplinari durant el procés de planificació territorial. A grans trets, s’hi determina la tipologia dels paisatges, els seus valors, l’estat de conservació, els objectius de qualitat per acomplir i les mesures adients per a reeixir. D’altra banda, documentació prou diferent són els estudis d’impacte i integració paisatgística (EIIP), els quals són presentats per Jaume Busquets al capítol setè. Breument, aquest és un instrument que vol preveure les conseqüències de projectes puntuals en el territori per a cercar la seva integració en l’entorn. |
Aquest manual, doncs, procura facilitar una visió general de l’estudi del paisatge, amb el propòsit de justificar la importància de la gestió del paisatge en la planificació territorial. Tot amb tot, en el llibre s’emfasitza sobre temes relacionats amb l’àmbit humà del problema (la dimensió urbana, social, econòmica i històrica) en una mida molt superior a l’atorgat al vessant físic (biogeogràfic o ecològic), per bé que ambdues ensems són crucials per a atènyer una planificació sostenible. Tanmateix, i per sobre de tot, els autors aconsegueixen demostrar la importància que té la gestió ambiental en la projecció d’un desenvolupament sostenible que també preservi el patrimoni històric i cultural [Sandra A. Soto-Bayó; Departament de Geografia (UdG); ressenya recollida a Documents d’Anàlisi Geogràfica, 55 (2009), p. 184-7; versió catalana de P. Alegre (2012)] |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 30 de maig de 2012 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |