En el capítol vuitè, Josep Ma. Llop enfoca la perspectiva del paisatge com a projecte. Qualsevol intervenció sobre el paisatge, deliberadament o espontània, forma part d’aquest enfocament. La gestió del paisatge permet projectar les intervencions i deduir d’aquesta manera les possibles conseqüències de les accions que es portin a terme sobre el territori amb la finalitat, tot plegat, de plantejar-nos sortides alternatives.

La quarta part del manual consta de vuit capítols en els quals es posen a debat els instruments i la normativa existent en relació amb la gestió, la planificació i l’ordenació del paisatge. El capítol primer tracta sobre el Conveni Europeu del Paisatge (CEP) de l’any 2000, el qual afecta els estats signataris i és dedicat a la protecció, la gestió i l’ordenació dels paisatges europeus.

En el capítol segon, Albert Cortina posa a discussió l’evolució del concepte jurídic del paisatge i del desenvolupament de les polítiques del paisatge a l’Estat espanyol. El Conveni Europeu del Paisatge ha contribuït a canviar la visió dels ordenaments jurídics europeus versats tradicionalment en la protecció de paisatges de característiques

excepcionals (des del punt de vista històric, natural o estètic) i estàtics. El dret consuetudinari, el dret de la protecció de la natura i el dret ambiental s’afegeixen ara al dret que cerca la protecció de la natura com a ens complex i integrador, bo i embolicant-hi la societat civil.

El Conveni Europeu del Paisatge també contempla la participació de la ciutadania i altres agents socials i econòmics en la definició de les polítiques del paisatge. En el capítol tercer, Albert Cortina tracta del nou paper que assumeix paulatinament la societat civil sobre les intervencions que es donen en el territori. L’autor presenta exemples de models de participació ciutadana, els quals han estat aplicats a diversos països europeus i que han permès la democratització dels processos de planificació i ordenació del territori, com pot fer al cas la mediació. D’altra banda, altres eines alternatives són la concertació i la negociació, les quals permeten la participació de diversos agents. Algunes de les tipologies de concertació presentades són les següents: les cartes del paisatge, per Jaume Busquets i Albert Cortina al capítol sisè, i els convenis de gestió del paisatge, entre altres.