El paisatge és la unitat integradora i contenidora de totes les estructures i de tots els processos que permeten l’existència de l’ésser humà. D’altra banda, l’ésser humà té la capacitat de provocar grans transformacions sobre el territori i, per això mateix, cal conduir les seves accions de tal manera que s’asseguri la permanència dels nostres valors del paisatge i la qualitat de vida. ¿Com ens en podem sortir? A través de la gestió del paisatge. És la proposta central presentada en el llibre Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje, coordinat per Jaume Busquets i Albert Cortina. Busquets és un geògraf paisatgístic, el qual, a l’actualitat, treballa com a subdirector general d’Acció Territorial i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, i Cortina és advocat i especialista en gestió urbanística, el qual dirigeix actualment l’estudi DATUM. Ambdós han aconseguit reunir una bona colla d’experts els quals enfoquen la temàtica des de diverses perspectives, amb el propòsit de proveir una visió general sobre l’estudi i la gestió del paisatge als especialistes en formació o als professionals en el seu treball quotidià.

El text és reparteix en cinc parts: I. La gestió del paisatge; II. Les dinàmiques de producció de paisatges; III. L’anàlisi i la projectació del paisatge; IV. Els instruments de gestió del paisatge, i V. El paisatge en els plans i els projectes amb estudi de casos. Cadascuna d’aquestes parts inclou aspectes allunyats als de la seva temàtica específica i els continguts d’alguns capítols són repetitius. A grans trets, en el llibre es presenta: l’estudi, l’evolució i l’estat actual de diverses tipologies de paisatges; les bases teòriques per al seu estudi; les normatives existents, les eines i els instruments a l’abast per a la gestió del paisatge, i algunes experiències pràctiques executades sobre el territori.

En la primera apart del llibre, Busquets i Cortina defensen una visió dinàmica del paisatge i la incorporació de polítiques orientades vers la preservació dels seus valors, atès com, segons expliquen, la pèrdua d’aquests valors és el que acaba per empobrir-los i banalitzar-los. En el Conveni Europeu del Paisatge (2000), la gestió del paisatge es defineix com “les accions encaminades, des d’una perspectiva de desenvolupament sostenible, a garantir el