manteniment regular d’un paisatge, amb la finalitat de guiar i harmonitzar les transformacions induïdes pels processos socials, econòmics i mediambientals” [p. 3] És això on radica precisament la importància de la gestió del paisatge, atès que intenta dirigir les accions que s’executaran sobre l’entorn i assegurar així la qualitat de vida de la població.

Cada capítol de la segona part del manual s’esmerça a presentar l’evolució i els canvis, les problemàtiques més importants, els reptes actuals i els instruments principals per a la gestió d’una àmplia tipologia de paisatges: urbans (Ferrer Aixalà), metropolitans (Francesc M. Muñoz), agraris (Albert Pèlachs et al.), lúdics (Salvador Anton), litorals (Françoise Breton i Antoni Trujillo) i forestals (Josep Gordi). Els paisatges urbans i metropolitans són dos bons exemples de regions humanitzades, producte de la convergència de factors diversos els quals li han donat forma i identitat. Els canvis observats en aquests paisatges han estat provocats, en part, pel moviment de les poblacions de les regions rurals a les urbanes, des de mitjans segle passat en especial. D’una banda, aquest procés ha provocat el creixement descontrolat de les

masses forestals i, d’altra banda, el creixement difús de la urbanització. Les zones urbanes i metropolitanes han envaït l’espai rural amb la creació d’espais híbrids i fragmentats. A causa de les circumstàncies en les quals aquestes zones van ser creades, s’han constituït paisatges genèrics i, en molts ocasions, banalitzats, és a dir, que no compten amb els elements distintius que els caracteritzaven, ni amb el contingut simbòlic i cultural que els donava vida. Pel que fa als paisatges forestals, aquest procés ha comportat un major risc d’incendis, així com la pèrdua de valors culturals i paisatgístics. D’altra banda, la percepció que hom té avui de les zones boscoses es basa més aviat en la seva funció ambiental i social que no pas en la econòmica.

La reorganització social dels temps lliure i els canvis en els hàbits de consum han facilitat la creació de nous paisatges (paisatges i parcs temàtics) o bé han exercit una major pressió sobre determinats paisatges (com pot ser el litoral). Els projectes d’ordenació i la regulació d’ús del territori són imprescindibles per a controlar les intervencions que s’hi donen, de manera que hom pugui conservar aquells elements estructurals que atorguen coherència i